dijous, 31 de març de 2011

Electricity


Continuant amb el tema de "cool". Quanta gent va anar a Woodstock o l'Isla de Wight per la seva primera experiencia de música en directe? Quants van anar als concerts de Pink Floyd o els Sex Pistols? Als Blur, o The Boss?

Bé, jo per trencar la virginitat-musical, pos, vaig triar els Orchestral Manoeuveres in the Dark, un grup tan un-cool que cada cop que vull escriure el seu nom he d'agafar el diccionari!. Suposo que rondava l'any 82/83, i cap al City Hall de Sheffield per sentir els OMD. Sembla que encara van tocant avui en dia, suposo que és la nova edat de jubilació que ha ficat ZP ....

Electricity de l'any 1980.

...

How cool must it have been to see the Sex Pistols, or Hendrix, or Led Zepelin in concert - or even go to Woodstock. Yours truly, following of from his cool first album choices, then chose this as his first ever live performance. Orchestral Manoeuveres in the Dark. Far too many vowels in there ..... anyway, repent ye not, I still listen to them when no one is around.

Electricity, from the first LP back in 1980.



dimecres, 30 de març de 2011

Som bolets post-industrials ...


Mirem el reportatge de TV3, L'Endemà, tractant el problema de l'atur, amb especial atenció en el tancament de la fabrica Lear a Roquetes. Impactant i depriment. Sumem les noticies desesperadores del Japó. Ens hem apuntat a una nova guerra i, mentrestant, les que estaven en marxa continuen. Ens jubilarem als 99 anys. El nou govern de CiU, el canvi tan anhelat per molta gent, resulta que retallaran i/o privatitzaran tot el que poden en salut, i en educació farem un salt 20 - o 40 - anys enrera. Un mil·lio de persones anem a Barcelona el juliol passat, i els politics que han de fer el proper pas, només saben jugar al joc de l'oca. Ens foten un cementeri nuclear a les Terres de l'Ebre, més merda damunt quan encara no ens hem desfet de la merda que va deixar Franco. Podiem continuar, el got està mig buida o mig plena?

En fi, aquesta cançó podria ser una bona banda sonora per l'epoca que estem vivint .... Liverpool dels Amics de les Arts (amb un interessant foto-montatge, i la lletra).

...

Hundreds of thousands of Catalans out of work, and little chance of finding a job. The new Catalan government already breaking its promises, and taking drastic cutbacks in health and education expenditure - as well as taking education policy 20 or 40 years back in time. Japan. Lybia. Wars and disasters abound. Retirement age going up and up, salaries falling. Catalan politicians tied up with petty inter-party games, ignoring the people's demands for a step forward. A nuclear waste dump to be sited locally just near the 3 nuclear plants we already have. More crap before we've even managed to get rid of the stuff Franco left us with. Half full or half empty, I could go on ... but here's a song which could provide a soundtrack to these days.

In Catalan, evocative lyrics and music, which some kind fellow has set to photos.

Liverpool by the Catalan group, Els Amics de les Arts.

I per Liverpool ja és tard, microcosmos del planeta humà,

Cadaqués ja no existeix, ni les nostres tardes vora el mar.

California s'ha isolat, Richter no perdona ni el més gran,

Vandellós s'ha fissionat, Catalunya és radioactivitat.

Som bolets post-industrials

Cementiris nuclears, Putxinel·lis sense mans

Laberints inacabats, Cantautors poc inspirats

Polaroids per revel·lar, Pèrits incapacitats, Fills de la utopia.

I Venècia ja és tot blau, s'ha acabat per sempre el carnaval,

Espinelves s'ha cremat, Pare Noëls suicides enterrats.

I Pequin deshabitat, la muralla no els va defensar,

Barcelona és un foratel, segon origen ja ha arribat.

Som bolets post-industrials


Cementiris nuclears, Putxinel·lis sense mans

Laberints inacabats, Cantautors poc inspirats

Polaroids per revel·lar, Pèrits incapacitats

Bioritmes sincopats, Som robots desmemoriats

Som soldats desprogramats, Nedadors descordinats

Som pirates arruinats, Som infants desenganyats

Somniadors formatejats, Creadors de l'endemà

Fills de la utopia.

dimarts, 29 de març de 2011

Mother

Aquesta setmana Pink Floyd, bé, Roger Waters, tocaré el LP The Wall a Barcelona.

dilluns, 28 de març de 2011

Masters of War

Bé, per a canviar, estem en guerra! Ara amb Libia. Deixant de banda preguntes tipus per que els vam vendre les armes, per que sempre hem sigut tan amics en el passat amb dictadors-que-tenen-recursos-naturals, que passarà ara, i quins son els objectius reals dels paisos involucrats, si mirem només el present, pos, que fem? Que és millor, deixar que Gadaffi i cia aplasta els seus ciutadans, o ajudar-los a atacar-li? Jo aposto per la segona, però, sigui com sigui, hi hauran morts i desgracies, i només podem esperar que els seus "salvadors" saben com sortir d'aquest embolic!

Anika amb una versió nova del classic Masters of War.

...

So, off to war again. Looking to the past or the future, questions arise such as; why did we sell them weapons, why did our leaders cosy up to oil-rich-dictators, what's going to happen next, and what are the real objectives of the good-guys coalition?

However, merely looking at the present, and having to make a decision whether to let Gadaffi slaughter his own citizens, or go in there, guns-blazing, to "sort him out" (either way, death and destruction assured), who knows what's best? I suppose I'd go for the second option, but it's not an easy call. Too many wars ...


Anika with her version of Masters Of War.



diumenge, 27 de març de 2011

dissabte, 26 de març de 2011

Turistes - Very Pomelo

Very Pomelo, un grup liderat pel cantant/guitarrista (i component dels Sanjosex), Xarim Areste de Flix.
Aqui amb Turistes del seu primer LP Figaro, Figaro (2010).
....
Catalan group Very Pomelo with Turistes from their 2010 debut album Figaro, Figaro.

divendres, 25 de març de 2011

El Carrer dels Jocs Florals - Joan Masdeu

Avui és festa a Tortosa, i aixi descansem una mica de tant de teclejar, i passarem un "pont" amb 3 peces més de música en català. Primer, el ex-cantant dels Whisky'ns, Joan Masdeu amb El Carrer dels Jocs Florals.
....
Bank Holiday today in Tortosa (yes, on a Friday!), so being in a holiday-mood, we'll have a break from so much internet this weekend. Here goes the first of three more Catalan hits.
Joan Masdeu with El Carrer dels Jocs Florals.

dijous, 24 de març de 2011

Temps o rellotge

I una en català. No coneixia aquest grup fins aquesta setmana, però tenen bona pinta ... Sanjosex amb Temps o Rellotge (any 2007).

Another cool Catalan group, Sanjosex.

dimecres, 23 de març de 2011

Mashed Potato

Cada any un parell de mitjans de premsa local organitzen els premis Ebre Liders. Hi ha nombroses categories amb una votació popular per internet. Hi ha premis en positiu, Joven de l'any, Empresa de l'any etc però també està la categoria de Premi Pataca. Dins dels moltes opcions que mereixen aquest premi podem trobar el Monument de Franco. Si algú hi vol votar i ajudar la campanya, fer click aqui - hi ha un proces de registre molt facil i rapid, i despres a votar (es pot votar un cop cada dia).

A continuació ajunto l'ultima entrada del bloc de la campanya, per a que veguesseu com està el pati .....

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa topa amb nombrosos impediments durant més de dos mesos Reclamen a CiU, una vegada més, que contrague el compromís de retirar el monument franquista.

La biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes acollirà de l’1 al 13 de febrer l’exposició ‘Símbols de Franco’ –del Memorial Democràtic de la Generalitat-, després que la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa no haja aconseguit trobar un espai a la ciutat, els responsables del qual poguessen o volguessen acollir-la. La Comissió ha explicat avui –en una roda de premsa- que, tot i les gestions efectuades durant més de dos mesos, ha estat impossible trobar un espai públic o privat a la ciutat disposat a acollir la mostra, i ha denunciat moltes “dificultats” i “impediments” en aquest sentit.


La Comissió ha agraït, en canvi, les facilitats ofertes des de l’Ajuntament de Roquetes, amb la cessió d’un espai a la Biblioteca Municipal, i ha recordat que a Ulldecona –on des del passat divendres està l’exposició- el consistori va tenir aquesta mateixa actitud. A Tortosa, van ser diversos els motius o excuses al·legats pels responsables dels nombrosos espais en què la Comissió va pensar per acollir l’exposició, com ara l’Escorxador, el nou Centre Cívic de Ferreries, la seu de la delegació de Cultura, el Museu de l’Ebre, el Centre del Comerç o el Col·legi d’Arquitectes, entre d’altres.


La mostra, que pren com a punt de partida l'estudi del Cens de simbologia franquista de Catalunya, divulga les dades d'aquesta iconografia al país i convida els visitants i els diferents actors de la gestió de l'espai públic a una reflexió sobre aquest llegat i la seua pervivència.


La Comissió ha anunciat també que, coincidint amb l’exposició, el Teatre Auditori Felip Pedrell acollirà el proper divendres 15 d’abril una taula rodona sobre els ‘Símbols franquistes’ a càrrec d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau; Miquel Caminal, ex-director del Memorial Democràtic, i Ramon Miravall, historiador tortosí. L’entitat ha subratllat, no obstant, que inicialment estava prevista una taula-debat amb altres participants més propers a la conservació del monument, però que tots han declinat la invitació menys el PP de Tortosa. CiU va al·legar estar massa a prop de les eleccions municipals del 22 de maig.


Reclamem a CiU un pas endavant
Pel que fa a la proposta que l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va fer dijous passat en el marc del seu balanç de legislatura i que suggeria la construcció d’un nou pont sobre l’Ebre aprofitant la pilastra del monument franquista, la Comissió ha encoratjat CiU a contreure el compromís de retirar el monòlit i avançar així en la mateixa direcció que la federació a Ulldecona, que ha donat suport a la Plataforma per la retirada dels símbols franquistes d’aquest municipi del Montsià. A més, l’entitat ha explicat que –en una propera reunió amb l’alcalde- li reclamaran també el seu compromís perquè Tortosa aculla l’exposició ‘Símbols de Franco’ el gener de 2012, quan tornarà a estar disponible.

....

Back on Franco's monument theme I'm afraid. It has been nominated for Potato of the Year in a local poll (with "potato" being a screw-up, mess, botched job, in Catalan). Hopefully it will win and so gain more news and backing for our campaign. Hence the song ...Mashed Potato by Dee Dee Sharp.

Also including the latest press release from the campaign, with special emphasis on the difficulties we have experienced in bringing an exhibition on Franco's legacy to Tortosa. While other towns have found a place for it in 24 hours, we have not been able to find anywhere in 3 months of talking to the Mayor and councillors. Anyway ...



dimarts, 22 de març de 2011

4-3-3, Els Amics de les Arts

Impressionat el concert de Els Amics de les Arts al Palau que el diumenge van passar pel Canal 33, i que es pot veure (i s'ha de veure!) sencer aquí.
Mentrestant, una altra gravació de la cançó 4-3-3 del LP Bed & Breakfast (2010).
....
Clicking here, we can see an impressive concert by the Catalan group, Els Amics de les Arts.
And here's an earlier recording of one of the hits from last year, 4-3-3.

dilluns, 21 de març de 2011

Twilight - ELO


Per acabar la trilologia. Bé, després de passar per els Muppets i la recopilació de avorrida rock americana (la excusa de que quan no tens 2 duros, pos, una recopilació sempre cau bé, una manera d'assegurar el tir), al mateix 1981 vaig comprar ja el primer LP d'un grup amb cara i ulls.
Per a que no quedis cap dubte ja del poc "cool" que era, però, resulta que era del Electric Light Orchestra! És clar, per mi, eren, i encara són, el millor grup huma de l'historia (n'hi ha un altre grup, de 4, que no son humans) - pero aquesta opinió no es pot dir en public, o ho has d'acabar de dir en mig de les rialles, sobretot quan tens 14 anys!
En fi, Time, quina joia!! Encara ho escolto, i molt!
Potser ja s'havia notat algo al bloc, donat que amb la d'avui, ja són 4 cançons que he penjat d'aquest LP!.
Twilight.
....
So, we've got past the Muppets and a weak compilation of US Boredom Rock, what next? Which "cool" group would a 14-year-old be going for in 1981? The Electric Light Orchestra!! So, Brian, once more was relegated to the dunce's corner in the room of teenage coolness.
Hey, I still like them!!
Today is the 4th song I've posted from their masterpiece Time which I bought and listened to secretly in my room, 30 years ago.
Twilight.

diumenge, 20 de març de 2011

Keep on Loving You - REO Speedwagon

Tal com deia ahir, els meus primers LPs no entraran mai en la llista de les compres "cools". Evidentment a banda de comprar discs, gravava en cinta musica de LPs dels amics, dels cosins, directament de la radio - com tothom, no? Com molts d'aquests que avui en dia s'aixequen l'alarma per les baixades de música per interent.
Bé, si els Muppets puc posar l'excusa de l'edat, quan ja tenia 14 anys, i el meu primer tocadiscos a l'habitació, vindria el primer LP comprat de "gran". Al 1981, quins LPs hi havien! Teniem el Human League, els Psychedelic Furs, Depeche Mode, the Police, Prince .... pos, vaig comprar una recopliacio de musica americana, American Heartbeat, amb el que diuen "adult-orientated-rock" ... un LP d'aquells que qualsevol adoloscent ha de portar a casa en una bossa de paper marró i amagar-ho rapidament. Tenia els Kansas, Boston, REO Speedwagon, Foreigner etc - tots, possiblement bons, pero res de "cool" en aquell moment!
Potser fa 25 anys que no escolta als REO Speedwagon, per exemple, fins ara que he buscat aquesta cançó, Keep on Loving You.
...
The early 80s, I suppose I wasn't the only one recording onto cassette everything they could get their hands on - pretty much like today's downloaders! But from time to time, the pocket money reached as far as actually buying an LP. As I said yesterday, the first album, the Muppets, could be excused as a childish choice, but LP no.2 was bought fully aware of what a 14-year-old boy should like. At that time, I suppose the Clash, Prince, Police, Human League, anything would have seemed more cool than my actual choice - a compilation of AOR music called American Heartbeat featuring a long list of "where-are-they-now" groups such as Foreigner, Boston, Styx, REO Speedwagon. Here are the latter with Keep on Loving You, a track I had left behind in the 80s - where it belongs - until now!


dissabte, 19 de març de 2011

Exposició Símbols de Franco a Ulldecona

Cool



Cool. Fashionable. Trendy. Xulo, a la moda, guai, super-guai. Quanta gent, quan recorden el seu primer LP, tenen una resposta "cool", d'aquestes que queden bé? Quanta gent va ser els "primers" en assabentar-se de Bob Dylan, quanta gent va comprar el White Album, o Dark Side of the Moon, o Never Mind the Bollocks ... com al seu primer LP? O aixi ho diuen o ho recorden ....


Jo, per demostrar que des de petit mai he sigut "cool", pos, puc affirmar que el primer LP que vaig anar jo a comprar, amb els meus diners, va ser dels Muppets. No recordo l'any però segurament quan tenia ja 9 o 10 anys, un edat a que avuí en dia tothom està en Lady Gaga o el sex-simbol de moda, i jo estava en Kermit, Miss Piggy, i els meus favorits - Rowlf i Fozzie Bear. Aqui estan.


.....


When you read an interview and the "your first LP" question comes up, don't you just fume when everyone has a cool, cool, album as their first?! Hey, nobody bought Rick Springfield or the Bay City Rollers? Depending on the age of the interviewee, it's the White Album, Dark Side of the Moon, Never Mind the Bollocks etc etc. Well, I'm afraid my un-coolness showed through from an early age. My first purchased long player .... The Muppets.



divendres, 18 de març de 2011

Heroes

Pels herois lluitant contra temps a Fukushima ... al món, i al Japó, aquesta setmana, hi ha molts d'herois que mai coneixerem, però aquests que estan enfrentant-se directament al poder de l'energia nuclear estan en els nostres pensaments.

Too many heroes we will never know, too many sacrifices, but the unknown heroes who are currently facing up to the might of the greatest power, and danger, mankind has ever put together are in our hearts and minds.



...

We can be Heroes
Just for one day
We can be Heroes
We're nothing
And nothing will help us
Maybe we're lying
Then you better not stay
But we could be safer
Just for one day

dimecres, 16 de març de 2011

Jealous Guy - Roxy Music

Més aniversaris per fer-nos pensar com han volat els anys .... fa 30 anys avui, Roxy Music estaven al numero 1 de les llistes anglesos amb aquesta versió de Jealous Guy (Lennon).
No us agrada les cançóns que xiulen?
....
Jealous Guy (Lennon) by Roxy Music reached number one 30 years ago.

dimarts, 15 de març de 2011

Breathe

Al món continuament passen desgracies, i sovint catastrofes horribles. Aquesta setmana tenim un exemple, horrorific, de com la naturalesa pot tirar per enterra tot allò que hem fet, i si els humans afegeixen algun perill que potser no caldria, pos, els efectes poden ser encara més mortals. No puc fer gaire cosa pels japonesos, ni dir res, només seguir les noticies a l'espera d'alguna de bona. No tinc gaire cosa més a afegir. Una reflexió d'avui, però, és que, donat els lligams culturals entre Catalunya i el Japó (se m'occureixen alguns), espero que la Generalitat este a l'altura de les circumstancies també.
Un grup que sempre han mostrat molt d'intères per la cultura japonesa són els Flaming Lips. Aqui amb Breathe, del LP que van fer amb les seves versions del Dark Side of the Moon.
....
Another catastrophe to add to the list of human suffering. Another example of how nature can do away with even the most solid of societies. And, if we add our own risk factors to it, the magnitude of the disaster is further increased. I have very little to say on the subject as my words mean nothing, all I do is watch the news stories in the hope of hearing something good some day soon. It does occur to me, though, to expect some show of solidarity from the Catalan government given the links between Japanese and Catalan culture - one prime example being the Japanese "obsession" for Gaudi.
The Flaming Lips have also shown a keen interest for all things Japanese in their music. Here they are with Pink Floyd's track, Breathe.


dilluns, 14 de març de 2011

Pais Petit

Després dels meus 15 minuts de fama, i la bona tria de música que va fer Oriol, el presentador, pos, tenia ganes de tornar a sentir aquesta joia de Llach. També ajunto la versió amb els Ocults per ensenyar 4 fotos de Catalunya als visitants al bloc.
......
I got my fifteen minutes of fame on local radio last week - along the lines of "foreigner gives views on Catalonia" (or from an English-centric point of view, "an Englishman abroad"). An interesting experience, served up with a good choice of music by Oriol, the presenter. On eof the songs is a special favourite of mine - Pais Petit (small country). The orginal singer/writer, Lluis Llach, here with an acoustic version, followed by a "poppy" version with Llach and Catalan group, Ocults. This second one here basically for the photos it shows for those of you who wonder what Catalonia looks like (well, the nicer parts!).



diumenge, 13 de març de 2011

Walk Right Back

Només han passat 50 anys des de que aquesta cançó era numero 1 a Anglaterra, el 13 de març, 1961.
The Everly Brothers amb Walk Right Back.

A mere 50 years since Walk Right Back was at number one in the UK.



dissabte, 12 de març de 2011

Telephone Line

Preguntes. Algú compra o accepta les ofertes que intenten vendre per teléfon? Especialment els "pesats" (per no dir altra cosa) de les empreses de telefonia o internet. Algú els deu comprar, perque si no, no s'enten que continuen amb el "negoci". Aquesta setmana ens han trucat almenys 10 vegades, des del mateix empresa. Aquesta setmana de Jazztel, però, en altres ocasions, tots ho han provat. Pensen que trucant-me quan estic treballant o descansant o menjant, des de Mexic, o on sigui, fotent-se si els contestem en català, ens vendran alguna cosa?
En fi, no dic el que penso, perque el bloc és "light". Anem a la cançó.
Electric Light Orchestra amb Telephone Line del LP A New World Record, 1975.
....
The same bleeping internet/telephone company has rung us at least 10 times this week with the same bleeping super-mega-offer. Hey, if it's so good, why are you paying a Mexican next-t-nothing to ring me up every day when the first day you got my answer loud and clear. I won't continue the rant as the kind of language I'd need isn't acceptable on my blog! Aaaaggghhhh!
The great, the fantastic, the one and only ... ELO !!

divendres, 11 de març de 2011

It might as well be spring

Ja està aqui la primera senyal anual de que ha arribat, o està arribant, la primavera. Suposo que fa gràcia que un bitxo tan petit i facil de matar, ens pot fer rabiar tant, però, bé, "la naturalesa és sabia", diuen. Deu ser un bitxo important en l'ecosistema, però jo els odio - per cert, parlem del processionaris dels pins per si viviu a la ciutat!
El segon senyal anual de la primavera és quan jo amago la radiador de la cambra del bany, just el dia abans que arribi una in-esperada onada de fred!
It might as well be spring (Rodgers/Hart), de la pel·licula State Fair, any 1945, aqui amb versió cantada per Ella Fitzgerald. Ja podria ser la primavera
....
The nasty Pine Processionary caterpillar appearing in gardens aling the Mediterranean is the first annual sign that spring is about to arrive. This horrible little thing lets off a "dust" which can cause serious allergic reactions or even worse medical problems, from distances of a metre or two. Keep away!!
The second sign that spring is coming is when I switch the radiators off - just before the last unexpected cold front hits Catalonia!

It Might As Well Be Spring, a great Rodgers/Hart song, here sang by Ella.



dijous, 10 de març de 2011

Post-bookcrossing

El dissabte passat vam participar en la gran jornada de Bookcrossing que Jesús Tibau va organitzar a Tortosa. Aqui podeu llegir els seus pensaments, i trobar més enllaços on els diferents participants expliquen el seu. Es van "alliberar" més de 100 llibres com a minim, la centenar que Jesús tenia a més a més dels llibres que qualsevol estava animat a deixar. Per part nostra vam deixar uns 15 que ens tocaven, i dos més de casa nostra.
On fan cap aquests llibres? Realments els agafen gent amb ganes de llegir, o acaben a les papeleres? De la majoria de llibres, no se sabrà mai, només podem esperar amb optimise que han trobat "casa". Però, poc a poc, te vas enterant d'uns que si que s'han trobat, i et dona la satisfacció que ha pagat la pena, i la il·lusió de tornar a fer-ho un altre dia. Al bloc de Setes, ens explica la seva trobada. Jesús també coneix casos. A natros, per la tarde, ens va trucar una amiga que havia trobat un llibre, i al seu home li sonava haver-nos vist passejant per allì prop - preguntava si potser haviem perdut un llibre! La vam contestar que no, natros no hem perdut res, pero tu acabes de trobar algo que ara et pertany ....
Per "colmo", en engegar l'internet, llegim que el mateix dia a Anglaterra es celebrava la Nit dels LLibres, una nit en que a 20.000 voluntaris els havien entregat 50 llibres cada u per a repartir com i on volien, als amics, als companys de feina, veins, hospitals, ..... En fi, un gran dia pels llibres.
Bé, la cançó una mica estrany, com el grup. The Books amb An Owl With Knees, LP Lost and Safe (2005).
....
As we said last week on our other blog, Saturday was bookcrossing day in Tortosa. A resounding success, at least one hundred books were distributed and probably many more as people were encouraged to participate with their own un-wanted books. There was lots of interest from local press and radio, so many people were aware of this. We left the 15 we'd been given, plus two of our own.
What next? These books will go to a good home, or end up in a litter bin? Who knows. But little by little, emails, phone calls, comments, are letting us know that some have been found and will be treasured. A great encouragement to repeat the event in the future.
It also coincided with UK Book Night! Another million books looking for a good home.

The Books with An Owl With Knees from their 2005 LP, Lost and Safe.


dimecres, 9 de març de 2011

Tunnel of Love

Tantes cançóns boniques, tan poc temps ...
Tunnel of Love del LP Making Movies, 1980, dels Dire Straits.


dimarts, 8 de març de 2011

Running, córrer ...

El diumenge vam comprar el diari Ara i poc a poc, mentre anava llegint, em vaig adonar de la quantitat de paraules angleses que sortien. La gran majoria tenien motiu de ser o, almenys, una explicació, però una en concret em va xocar molt. Aquesta la guardarem pel final de l'apunt. Ara començarem al principi, amb un repas de les que he trobat (qui no te feina, el gat pentina, diuen). Per cert, també en sortien en llatí i italià.

Pagina 13 en un article d’opinió diuen “... made in ...” quan, per molt gracios que queda, crec que fàcilment podrien haver buscat una opció en català – o ficat la traducció en parèntesi.
Pagina 16, parlen dels “spin doctors”, i “smart phones”. No està malament perquè almenys expliquen bé primer que és un spin doctor.
I és que part del problema, crec, és que qui ha d’inventar i/o acceptar paraules en català treballa massa lent, i les paraules angleses ja estan aquí i arrelades abans de tenir-ne de pròpies. Ja parlarem un altre dia del llast que representa tenir institucions oficials i burocràtiques que han de vetllar per la llengua.

Pagina 24, “best-seller”. Si, tothom ho entén, però un “èxit de ventes”, també.
Pagina 27 “only in America”, com ho diu Bassas en la crònica del que passa als EEUU, pos, suposo que fa gràcia.
Pagina 31, els famosos “subprimes”.
Pagina 37 “at arm’s length”. Aquesta totalment acceptable ja que ve preseguit per l’explicació i terme equivalent en català.
Pagina 50, “playback” i “single”. Suposo que pensen que tots les entenem després de tants d’anys d'escoltar música en anglès.
Pagina 53, “commercially orientated” i “melting pot”, aquestes dos crec que fàcilment es podrien buscar en català.
Pagina 63, “trending topic”. Oi que tothom ho diu en anglès? I “back up” i “cloud computing”? De fet, es veu que on hi ha més paraules angleses és en articles sobre informàtica o economia, que deuen ser els dos temes que avancen tan ràpids que no tenen temps de buscar un equivalent. I per acabar, a la mateixa pagina, parlen de la veu en “off”.

Fins aquí, per mi, ni bé ni mal, sino l’evolució “natural” de una llengua. A l’anglès també li va tocar en el seu moment. És el que hi ha, les llengües, no podem tenir-les a la nevera, són vives.

Però hi ha un límit. A la pagina 46 surt un article subtitulat, “La passió pel ‘running’...”. Dins del text, que parla de la gent que practica l’esport, diuen “Aquest fenomen, que com moltes altres modes s’ha etiquetat amb una paraula en anglès, running, ha crescut els últims anys”. Per tant, entenc que el periodista no és el culpable, evidentment. Senzillament ens explica una realitat. És veritat que la gent que va a córrer, ho diuen “running”? Si és així, pos, si que crec que han passat una certa límit del sentit comú. Que els subprimes i trending topics no tenen traducció en català, que made in America i best-seller, sonen més guais (o sigui, més “cool”!) en anglès, bé, però voler dir-me que no es diu "córrer" a allò que els catalans han fet des de fa anys, des de Guifre el Pelos, pos, anem malament!

Kate Bush (i David Gilmour!) amb Running Up That Hill.
......

Today’s post will make little sense to most modern day English-speakers, who probably do not speak a second language. It refers to the gradual encroachment of English vocabulary into other languages, in our case Catalan. It’s only natural. In fact English itself is a mix and match of many “foreign” words, such as restaurants and bungalows, but as English is now the Number One universal language, this “problem” has moved on. In Sunday’s edition of a Catalan newspaper we counted many words used directly in English – often because Catalan has yet to “invent” a suitable equivalent (subprimes) or simply because the English expression seems “cooler”.
To be specific, the words were; made in; spin doctor; smart phone; bestseller; only in America; subprimes; at arm’s length; playback; single; commercially orientated; melting pot; trending topic; back up; cloud computing; off.

All , more or less, used with a suitable excuse. However, the reason for this post and rant is one word which I cannot understand why it has to be English-ized. Apparently people who go out jogging, or running (córrer in Catalan from the beginning of time), now call the sport “running”.

Kate Bush (and David Gilmour!) with Running Up That Hill.



dilluns, 7 de març de 2011

diumenge, 6 de març de 2011

They shoot horses, don't they?

Ultim apunt per la setmana de llibres en música. El grup gales (no, no eren americans) Racing Cars va gravar aquesta joia, They Shoot Horses, Don't They? , l'any 1977. La van escriure pensant en la pel·lícula del mateix nom, de l'any 1969. I la pel·lícula recrea l'historia de la novel·la de Horace McCoy, escrit l'any 1935. Si no heu l'heu vist ni llegit, val la pena. Tracta dels concursos de ball de marató que organizaven als anys 30 als EEUU. S'apuntaven la gent pobra per intentar guanyar 4 duros, i menjar gratis, a canvi de ballar durant hores i hores, i dies i dies, sense parar, tot davant d'un public que "gaudia" de l'espectacle i les desgracies .... o sigui, alguna cosa tipus els reality shows d'avui en dia.
....
Welsh group Racing Cars recorded this song in 1977, 8 years after the film of the same name came out - hence all those radio presenters who say it's from the soundtrack, are wrong. Racing Cars simply wrote the song inspired by the film.
The film itself was based on Horace McCoy's 1935 novel about dance marathons in the USA back in the Depression. A great book, film, and song.
They Shoot Horses, Don't They?



dissabte, 5 de març de 2011

Books and music - Killing An Arab

Continuant amb literatura. A l'any 1979 The Cure va gravar la cançó Killing An Arab, un titul apparentament de mal gust i no politicament correcte. Peròoooo, resulta que la lletra està basada en un incident que passa en el llibre El Estranger, del Albert Camus, i que no té res a vore amb racisme. Es veu que els agrada molt aquest llibre, però després de llegir algun resumen, crec que tardaré en agafar-ho jo!
.....
More on books and songs. The Cure's Killing An Arab song is not a dodgy racist song, but rather one with lyrics based on Albert Camus's novel, The Stranger - a book I don't think I'll be reading after looking at a summary on Wikipedia!


divendres, 4 de març de 2011

Més literatura en música - Richard Cory

Edwin Arlington Robinson va escriure la poema Richard Cory l'any 1897. Tratava d'un home ric i "important", admirat per tothom, que acaba suicidant-se. Simon and Garfunkel van escriure la seva, nova, versió de la poema per una cançó que van gravar l'any 1965 pel LP Sounds of Silence.

Aqui tenim la cançó amb la lletra de Paul Simon, i despres la poesia original.

....

Richard Cory, a E.A.Robinson's 1897 poem about "money can't buy you happiness", was re-written (same idea, different words) as a song by Simon and Garfunkel for their 1965 album, Sounds of Silence.


The Song:


The Poem:


Whenever Richard Cory went down town,


We people on the pavement looked at him:


He was a gentleman from sole to crown,


Clean favored, and imperially slim.



And he was always quietly arrayed,


And he was always human when he talked;


But still he fluttered pulses when he said,"Good-morning,"


and he glittered when he walked. And he was rich – yes, richer than a king –


And admirably schooled in every grace:


In fine, we thought that he was everything


To make us wish that we were in his place. So on we worked, and waited for the light,


And went without the meat, and cursed the bread;


And Richard Cory, one calm summer night,


Went home and put a bullet through his head.

dijous, 3 de març de 2011

A second life for books

Aquesta setmana de buscar cançóns relacionades amb llibres coincideix amb BookCrossing a Tortosa. Vinga, tots aquells llibres que ja no llegireu mai més, que només ocupen espai i atrauen pols, pos, per que no donar-los una segona vida ? De que va?

Wikipedia ens diu: El bookcrossing (passallibres) consisteix en deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar.
L'autor ebrenc Jesús M. Tibau ha organitzat la 2a jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa, que tindrà lloc el proper 5 de març, durant la qual alliberarà un centenar de llibres, amb la col·laboració de diverses editorials i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
També ens proposa que aprofitem el mateix dia per a alliberar aquells llibres que ja només pleguen pols a casa i, així, donar-los una segona vida. Com més serem ...
Per més detalls, mirem al seu bloc.
......
This weekend, Bookcrossing in Tortosa. Local author Jesús Tibau has organized a "second life" for over 100 novels, which will be left on park benches, walls, shop windows ... all around town. If anyone else wants to "free" those books they have at home, unread, gathering dust on shelves, feel free to participate this day too ....


2ª Setmana Literatura en Música - Home


Encara que tothom potser coneix millor la pel·lícula de l'any 1939, la veritat és que El Mag d'Oz abans era (i és) un llibre. L.Frank Baum el va escriure l'any 1900. Després es faria una obra de teatre, i finalment la pel·lícula tan famosa per l'actuació de Judy Garland.

Potser un grup que Breaking Benjamin no són els primers que venen al cap quan pensem en aquesta bonica historia infantil, però la veritat és que l'historia tampoc és tan dolça, i si que és una mica inquietant i fa por. Bé, aqui els tenim amb Home de l'any 2002 amb una lletra 100% basada en els personatges del llibre.

There's no place like home ...


Before the film with Judy Garland, The Wizard of Oz was (and is) a children's book written by L. Frank Baum in 1900.

A nice sweet tale, or a little unsettling? If you go for the second option, maybe you'll like Breaking Benjamin's 2002 homeage to the story with Home.


dimecres, 2 de març de 2011

Romeo and Juliet

Continuant amb la segona setmana de cançons amb una petita relació amb obres de literatura, que tal aquesta? Romeo and Juliet dels Dire Straits (any 1980).



Day two: Romeo and Juliet by Dire Straits from their 1980 album Making Movies. Apparently there is also a book going by the same title ...





A love-struck Romeo sings the streets a serenade

Laying everybody low with a love song that he made.

Finds a streetlight, steps out of the shade

Says something like, "You and me babe, how about it?"

Juliet says, "Hey, it's Romeo, you nearly gave me a heart attack!"

He's underneath the window, she's singing, "Hey la, my boyfriend's back.

You shouldn't come around here singing up to people like that...

Anyway, what you gonna do about it?"



ROMEO:Juliet, the dice was loaded from the start

And I bet when you exploded into my heart

And I forget I forget the movie song.

When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?

Come up on different streets, they're both the streets of shame.

Both dirty, both mean, yes, in the dream it was just the same

And I dreamed your dream for you and now your dream is real.

How can you look at me as if I was just another one of your deals?

When you can fall for chains of silver, You can fall for chains of gold,

You can fall for pretty strangers And the promises they hold.

You promised me everything, you promised me thick and thin, yeah!

Now you just say, "Oh Romeo? Yeah, you know I used to have a scene with him".

Juliet, when we made love, you used to cry.

You said, "I love you like the stars above, I'll love you 'til I die".

There's a place for us, you know the movie song.

When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?

I can't do the talk, like the talk on TV

And I can't do a love song, like the way it's meant to be.

I can't do everything, but I'll do anything for you.

I can't do anything, 'cept be in love with you!

And all I do is miss you and the way we used to be.

All I do is keep the beat... and bad company.

Now all I do is kiss you through the bars of a rhyme,Juliet,

I'd do the stars with you any time!Juliet, when we made love you used to cry.

You said, "I love you like the stars above, I'll love you 'til I die".

There's a place for us, you know the movie song.

When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?



NARRATOR:And a love-struck Romeo sings a street-suss serenade

Laying everybody low with a lovesong that he made

Finds a convenient streetlight, steps out of the shade

He says something like, "You and me babe, how about it?"

ROMEO:You and me babe, how about it?

dimarts, 1 de març de 2011

Literatura en música (2) - Moriria por vos


Fa un temps, vam dedicar una setmana a repassar cançons relacionats, molt o poc, amb la literatura - les quales es poden re-escoltar fent clik aquí.

Pos, que tal si tornem a provar-ho? La veritat és que la cançó d'avui té moltes referencies culturals - Nicholas Cage a la pel·lícula Leaving Las Vegas, el personatge de Robinson Crusoe, o el mitic LP Marquis Moon del grup Television, a més a més d'un esment fugaç del llibre El Retrat de Dorian Gray, del escriptor irlandes Oscar Wilde.

Moriria por vos dels Amaral.

...

Some time back I posted a series of songs with (weak, subtle, blatant ...) links to books, which can be revisted here.

Well here's Music and Literature Week 2! Moriria por vos (I would die for you) by Spanish group Amaral has it all, from Nicholas Cage to Robinson Crusoe, with a fleeting reference to Oscar Wilde's great novel, The Portrait of Dorian Gray.