dimecres, 30 de març del 2011

Som bolets post-industrials ...


Mirem el reportatge de TV3, L'Endemà, tractant el problema de l'atur, amb especial atenció en el tancament de la fabrica Lear a Roquetes. Impactant i depriment. Sumem les noticies desesperadores del Japó. Ens hem apuntat a una nova guerra i, mentrestant, les que estaven en marxa continuen. Ens jubilarem als 99 anys. El nou govern de CiU, el canvi tan anhelat per molta gent, resulta que retallaran i/o privatitzaran tot el que poden en salut, i en educació farem un salt 20 - o 40 - anys enrera. Un mil·lio de persones anem a Barcelona el juliol passat, i els politics que han de fer el proper pas, només saben jugar al joc de l'oca. Ens foten un cementeri nuclear a les Terres de l'Ebre, més merda damunt quan encara no ens hem desfet de la merda que va deixar Franco. Podiem continuar, el got està mig buida o mig plena?

En fi, aquesta cançó podria ser una bona banda sonora per l'epoca que estem vivint .... Liverpool dels Amics de les Arts (amb un interessant foto-montatge, i la lletra).

...

Hundreds of thousands of Catalans out of work, and little chance of finding a job. The new Catalan government already breaking its promises, and taking drastic cutbacks in health and education expenditure - as well as taking education policy 20 or 40 years back in time. Japan. Lybia. Wars and disasters abound. Retirement age going up and up, salaries falling. Catalan politicians tied up with petty inter-party games, ignoring the people's demands for a step forward. A nuclear waste dump to be sited locally just near the 3 nuclear plants we already have. More crap before we've even managed to get rid of the stuff Franco left us with. Half full or half empty, I could go on ... but here's a song which could provide a soundtrack to these days.

In Catalan, evocative lyrics and music, which some kind fellow has set to photos.

Liverpool by the Catalan group, Els Amics de les Arts.

I per Liverpool ja és tard, microcosmos del planeta humà,

Cadaqués ja no existeix, ni les nostres tardes vora el mar.

California s'ha isolat, Richter no perdona ni el més gran,

Vandellós s'ha fissionat, Catalunya és radioactivitat.

Som bolets post-industrials

Cementiris nuclears, Putxinel·lis sense mans

Laberints inacabats, Cantautors poc inspirats

Polaroids per revel·lar, Pèrits incapacitats, Fills de la utopia.

I Venècia ja és tot blau, s'ha acabat per sempre el carnaval,

Espinelves s'ha cremat, Pare Noëls suicides enterrats.

I Pequin deshabitat, la muralla no els va defensar,

Barcelona és un foratel, segon origen ja ha arribat.

Som bolets post-industrials


Cementiris nuclears, Putxinel·lis sense mans

Laberints inacabats, Cantautors poc inspirats

Polaroids per revel·lar, Pèrits incapacitats

Bioritmes sincopats, Som robots desmemoriats

Som soldats desprogramats, Nedadors descordinats

Som pirates arruinats, Som infants desenganyats

Somniadors formatejats, Creadors de l'endemà

Fills de la utopia.

3 comentaris:

  1. Potser el més depriment es que la gent en general ens indignem molt més per les declaracions del Mourinho, ens preocupem més per si la cama de Messi no esta be, o que tingui una audiència brutal una tal Belen Esteban.

    ResponElimina
  2. Great post! I wish you could follow up on this topic!

    aromatherapy

    ResponElimina