Un bloc de Brian Cutts amb música i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
Cada cop que vaig per dins Tortosa, em trobo en més botigues tancades per culpa de la situació economica suposo, però amb més botigues "compro or" obrint. Hi ha una plaga! Només els cal ficar en parentesis (lladres, ja sabeu on estem). En fi, sign of the times!
... The economic crisis is hitting harder and harder here in Catalonia, as I'm sure any English visitors with access to the Daily Mail's daily gloats will know. I'll leave my views and solutions to the crisis for another day, while today just mentioning that every time I walk round the centre of Tortosa (my town) I find more and more shops closing down, but more and more "We Buy Gold" places opening up. They may as well put in brackets, (burglars welcome). C'est la vie, as the song says (but not today's)!
(El tema d’ahir, però ara en anglès) If we look at the equivalent of Eurovision for foreign-language learning, there at the bottom in a sorry-looking muddle, we’d find the English themselves with null points. Many English feel they already speak a “universal language” and as such the whole business of foreign-language teaching/learning is foreign to them, to coin a pun.
Just above the English, we’d probably find the Catalans and Spanish. It turns out that their level of English is actually lower than that of most other European countries. Why? How do they manage to go through 10-15 years of schooling with 2-3 hours per week of English, and still come out of it with a very weak level – many not being up to B1 rating, on the EU standard classification? To cut a long story short, I have been a private English teacher for 20 years, as well as knowing many teachers, pupils, and parents involved in the state schooling system and so should have some answers. Yesterday’s post was basically this – my top seven things that need sorting, and tout suite!
1. School s start teaching English at the age of 5, and many at 3. And go on till 16 or 18. Obviously (maybe), the earlier you start, the better. But with 25 kids in a class, I’m not sure they can make much progress, especially on the speaking side of things. Much more important than the 4000000 hours, is the class size. Experience shows me that you need a maximum of 10 in a class to get anywhere (or anywhere worth going).
2. Real and ambitious objectives need setting. There seems to be a serious lack of coordination between primary/junior teaching and secondary schools. At 11 the last thing kids want is to start again going back to basics, but bound on using the English they’ve learnt. With the right methods, it shouldn’t be difficult to set an aim – and put the resources in to achieve it – of 16-year-olds leaving school with B1 level by 2014, and by 2016 have 18-year-olds at B2 level. (confused? Check this out) But with REAL and strict exams with 50% of the assessment being orally (as the actress said to the bishop – sorry, couldn’t resist that one ...).
3. I’m told that many Primary/Junior teachers do 90% of their lesson in English, but Secondary school teachers say they can’t – the teenagers wouldn’t follow them. So what’s going on? I think, too many kids manage to “hide” in a class of 25 and manage to get through years of schooling by winging it and never really taking anything in.
4. Teachers have to be not just good, but very good! I’m sure many are – but many have a weak level of English or just can’t be bothered. The latter should resign or get booted out (something virtually impossible, getting rid of a job-for-life public servant over here). The former should be made to spend the month of July on subsidized English courses for themselves, with the aim of all teachers being at C1 level.
5. Re-orientate some teaching methods. Much more listening and speaking practice, but with real work behind it. And forget all those hopeless text books where you just have to fill in the gaps. Get some work done – something copied, something learned! Stop giving out all those lists of vocabulary and verbs and get the kids to make their own lists with the words they are actually using and learning. Oral and listening exams too.
6. Out of school – if films and cartoons are dubbed into Catalan, rather than being broadcast in their original language (with subtitles), it’s a wasted opportunity –apparently many EU countries do not dub. Music, books, internet, films, there’s a whole world out there to practice your English with.
7. The government has proposed teaching other subjects, such as maths or PE, in English. A good idea, but we’re back to square one – with 25 in the class, you’re getting nowhere.
Anyway, that’s all I have time for today – maybe another day I’ll continue with this theme, though blogging about work isn’t my cup of tea.
What would this blog be without a song? The Carpenters with Calling Occupants of Interplanetary Craft ....
Ja que fa uns quants anys que estic aquí a Catalunya, crec que va sent hora de parlar del “fracas” de l’aprenentatge de l’anglès. Per què els catalans (i espanyols) estan baix de tot quan es mira les classificacions de nivell d’anglès? Per que molts jovens que han passat 10 o 15 anys estudiant, acaben l’institut sense poder ajuntar 3 frases ben fetes, i molt menys entendre una conversa? Que falla?
Desprès d’una intensa investigació; 20 anys treballant com a professor en una acadèmia privada, moltes converses amb els tres parts implicats (alumnes, profes, i pares), i ara passar per l’experiència també de ser pare, començo a tenir les idees clars.
Començarem en el que he après de com funciona el sistema escolar actualment– i si m’equivoco, pos, a rectificar! Segons les possibilitats de cada Escola, alguns xiquets fan alguna cosa a P3/P4/P5 o no, però tots comencen en serio al primer curs de Primari (als 6 anys). A partir d’aquí, tan a l’Escola com a l’Institut (ESO), fan entre 2,5 o 3 hores setmanals d’anglès, amb entre 25 i 30 alumnes per classe. Algunes Escoles o Instituts tenen prou recursos per dividir el grup una vegada a la setmana. Vull dir, per exemple, 2 hores amb els 30 junts, i desprès una hora en un grup de 15. Però hi ha llocs que no ho poden permetre. Sembla que van pujant de nivell progressivament , però amb una bona aturada a 1r d’ESO “per repassar”. I si arriben a fer Batxillerat, fan llibres de nivell First Certificate (B2 segons classificació estandarditzada europea), i després els demanen tenir almenys nivell B1 (Per exemple, examen PET) per fer un Grau a la universitat. En cap moment sembla que fan exàmens orals.
I ara les meves opinions. Conec un bon grapat de professors, i crec que són bons i tenen idees bons. De la mateixa manera, no crec que els estudiants siguin millors ni pitjors dels d’altres països – per tant, falla alguna cosa més ...
Està clar que els xiquets petits són “esponjes” per les llengües, i sembla bon idea començar ben jove, però si no es fiquen els recursos, pos, és un temps que no s’aprofita bé. El millor recurs, per mi, està clar – prou temps i professors per tenir grups reduïts. No haurien d’haver-n’hi més de 10 alumnes per classe. El punt basic per aprendre l’anglès és parlar i escoltar (escoltar, una cosa que alguns alumnes no volen donar importància). Si hi ha 25 o 30 alumnes en una classe, com poden parlar? I així a tots les edats, tan d’escola com d’institut – potser es pot ensenyar les mates o la geografia en una classe gran, però una llengua oral, no.
Segon punt; crec que s’hauria de marcar uns objectius reals, i anar-los pujant amb el temps, però posar els recursos que siguin per complir-los. No val a parlar bé, com sovint fan els governants, i després no fer res. No seria massa fort demanar que d’aquí 2 anys tots els xiquets acabin el ESO amb nivell B1 (PET examen en sistema Cambridge). Però amb un examen real i ben fet, on el 50% de la puntuació depen del part oral. Els que fassin Batxillerat, pos, en un temps de 4 anys tenir el B2 (FCE) com a nivell exigit – amb oral evidentment. Com? Pos, primer, els professors de Primari han d’assegurar que cap xiquet acaba 6e sense tenir el nivell que els han marcat, i llavors quan comencen l’ESO haurien de continuar des d’aquí. No caldria cap repass si tothom puja a l’institut amb el nivell assolit. Això, evidentment, depen d’una bona coordinació entre professors de Primari i Secondari, però crec que és evident que això ja hauria d’existir. És de calaix. Hauria de haver algun tipus de contacte permanent entre els dos col•lectius. I, repeteixo, MAI tenir més de 10 alumnes per classe.
Tercer; sé que parlar només en anglès a classe és una utopia ara per ara. Però el 90% de la classe, si que es pot fer. El que no entenc és, si a Primari avui en dia es fa així, com els xiquets pujen a Secondari i alguns professors em diuen que han de fer la classe en català perquè no la poden seguir? On és el fallo? De totes formes, sempre tornem al mateix problema – si hi ha 25 alumnes, és fàcil “amagar-te” i deixar passar els anys sense aprendre gaire cosa, i aprovar el curs “per comportament”.
4t punt; també els professors han de ser molt bons! No diferencio entre mestres i professors, perquè per a mi tots son iguals. No hauria de tenir tanta importància el nivell d’estudis universitaris, sinó les capacitats i ganes per ensenyar. Si hi ha profes sense vocació ni ganes, millor que pleguen ja. Clar, un professor de mates pot “arriscar-se” a no saber temes que no cal explicar a classe aquesta setmana, però un professor de llengua, no. Ha de poder parlar anglès a un nivell gairebé perfecte a classe! Sense voler ser massa radical, demanaria que els professors tant de Primari com Secundari, en un terme curt, també pujessen de nivell – per exemple, assolir el nivell C1, sobretot a nivell oral. Ficar els recursos i estudis per a que, tant els que estan preparant-se ara, com els que ja tenen plaça (i pensió!) assegurada, puguessen arribar-hi en un parell d’anys.
També, hem de saber que la llengua s’oxida (igual com les ganes de treballar). Aquí entra alguna cosa que sempre he pensat, però potser ja no guanyaré gaires amics en dir-ho .... sempre he pensat que les llargues vacances del professorat haurien de servir per reciclar-se i/o millorar-se com a professionals. La meva proposta seria que, en el cas de l’anglès, es dediquen el mes de juliol sencer a això – a cursos intensius d’anglès, si es possible en un país de parla-anglès. Si no, formant un campament artificial aquí (“un poble anglès”). I durant l’any, també, un grapat de caps de setmana intensius. Clar, tot això pagat o subvencionat. També hi ha petits detalls que els professors poden fer mentre estan aquí treballant, com seria el cas de parlar sempre anglès entre ells a la feina. I “viure” l’anglès com si fos la seva llengua materna!
Si tinguis més espai, també començaria a parlar del famós tema dels “funcionaris” – no crec que el sistema d’oposicions t’assegura els millors professors, ni crec que tenir una plaça assegurada per vida t’assegura que vulguen continuar millorant cada dia. Aquí si que faria una patada grossa a tot el sistema i tornaria a començar!
5t; no només en els examens finals, sinó durant tot el aprenentatge, m’ha sorprès molt com mai es fan examens orals ni d’escoltar. És molt important. I els examens escrits, que siguen sempre realistes, sobre l’us real de la llengua. Quants alumnes tenim, que saben 100 verbs irregulars però no poden fer una frase ben feta ni en el present, i molt menys en el passat aplicant precisament un d’aquests verbs que estan tan orgullosos de saber? Deixem anar els examens de llistes i fem coses reals.
De fet, crec que cal ser atrevits i deixar enrere moltes coses. Per molt que insisteixo en el part oral, si no es fa gramàtica i llibres tampoc tindriem res per a parlar. Però aquest part, d’escriure, llegir, i estudiar necessita una cosa important – FEINA! De quin cap han sortit els llibres on els alumnes omplin espais i no els cal copiar cap frase a la llibreta? Deixaria de donar-los tot triturat a punt per a menjar, i els faria treballar. Crec que tot el tema de les llistes (de verbs, de vocabulari, de phrasal verbs etc) només s’haurien de donar un cop els alumnes haguessin usat i après els verbs etc que els van sortint al seu llibre. Primer que aprenen les coses que estan usant, i que fassen ells les seves llistes, treballant-los, i només al final (com a resumen) lliurar-los les famoses llistes.
6t, l’entorn. Per molt que l’ensenyança de l’anglès està ben fet a les escoles, si només es queda en aquest ambient, no ens sortirem. Els xiquets han de saber l’importància de l’anglès avui en dia – i parlo de l’importància de saber parlar, no de tenir un certificat baix el braç. A banda d’això, si no hi ha anglès en el seu entorn social, no ho faran servir mai. Els programes de prime-time dels més petits, els Disney etc, podrien estar només en anglès a la televisió (l’opció de triar és una enganyifa, perquè si poden triar ...). El 50% de les pel•lícules que es passen per la tele podrien estar en VOSC (o VOSA). Igualment al cine. Animar els xiquets a llegir en anglès per plaer, no avorrir-los amb obligacions.
7t; també he sentit l’idea d’ensenyar alguna altra assignatura en anglès. En principi, em sembla bon idea, però estem en lo de sempre. Si no reduïm el grup a 10, com podem estar segurs que el 80% de la classe no està fent el dropo. I d’on surten els professors amb el nivell adequat? És una cosa que s’hauria de començar molt poc a poc, en els primers anys d’educació primària.
8t; un altre idea seria que la Generalitat em contractes com a assessor – això si, demanaria com a mínim una pensió assegurada i un Palauet a Sant Jervasi.
Aquesta cançó sempre va bé per practicar les condicionals, per cert!
....
Too long to offer in English in the same post, so there will be a short summary tomorrow - watch this space!
Potser els visitants regulars (visitants regulars! o aquí hi ha molt de gent a l'atur o gent amb una tolerancia generosa) al bloc se'n recordaran que he tocat al tema concerts alguna vegada. Gràcies a una generosa beca del govern britanic, als finals del '80 vaig viure una epoca gloriosa de poder anar a concerts 2 o 3 cops per setmana ... però ultimament, anem a ben pocs. Tot canvia - començant per les exigencies i interessos de la vida, sumat a familia i feina, i les politiques economiques de Brussel·les, pos potser ara he anat a 4 (de pago) en els ultims 5 anys.
Han anat passant grups i cantants per Barcelona, molts dels quals en un altre moment de la vida hauria anat a vore, però m'he aguantat. Però si que tenia clar que si algun cop venien els Waterboys no ho perdriem per res! Pos, a l'abril van venir, i ho vam saltar - massa seny! Aixi que, avui toca escoltar-los.
....
As regular visitors (i.e. unemployed people - half of Catalonia - or those with a generous tolerance for these half-baked rants) to this blog may have noticed, a recurring theme is that of concerts. That is, all those 80s' concerts I managed to see thanks to a generous government university grant, and all those concerts I don't go to anymore - down to general changes in aims in life, family, work, Brussels economic policies etc. We've probably only been to 4 (paying ones) in the last 5 years.
Many of my favourite groups and singers have been and gone to Barcelona, but we haven't been up to see them. However, we always said if the Waterboys ever came ... well, they've been, and we didn't go. Too much common sense I hear you shout.
Reciclant idees per apunts mentre no tenim temps de pensar en noves .... tornem a estar en temps de cuc de seda, i pels anglo-blocaires, és un tema divertit ja que no en tenim al nostre païs, ni coneixem tot aquest proces.
La cançó, no té res a vore, però m'agrada - Stage Fright del The Band.
...
So, talking about recycling blogging ideas, last year I talked about these little guys - something all Catalan kids do, but very few Yorkshire kids. Silkworms, as posted here.
So, the song has nothing to do with it, it just happens to be on the album I'm listening to today .. Stage Fright by The Band.
Igual que un dia (ahir) et queixes del poc coneixement que tenen molts jovens sobre la historia del pop-rock, avui et trobes en un alumne de 13 anys que té, i escolta cada dia a, tota la col·lecció dels Beatles (clik aqui per anteriors sermons) i està aprenent totes les cançons ... no tot està perdut!
...
Just yesterday you'd have caught me whining about the lack of pop/rock history knowledge of youngsters, but today a pleasant surprise - a 13-year-old just getting into The Beatles (click for previous rants) , already has all the LPs and is working his way through them methodically. And what conversations we have ! All is not lost!
Per bé o per mal, en la feina que faig sovint em trobo en adolescents i ens toca parlar ... per ensenyar frases o paraules en anglès, tinc la mania que si els poden relacionar amb alguna cosa que coneixen, pos, més possibilitat d'aprendre'ls. I aixi sempre que puc, busco referencies en cultura popular, sobretot pel·lis i musica. I sovint, em rep una sorpresa ... com avui, que 0% de la classe coneixia a aquesta cançó!
Però, que els ensenyen a l'escola???
....
For better or for worse, I come into contact with many a teenager in my line of work, and somehow have to get them to learn English. One of my pet theories is that if we can only relate new words and expressions to things they already know, they're going to have a much greater chance of remembering and learning them. And, so I often prepare language references to examples in popular culture, such as films and pop music. And, I often get a surprise - like today, when not one of them had ever heard of this song!! What do they teach them at schools nowadays??
Vinga nois, a vore si fem una espenta i aconseguim tornar a bloquejar .... és una llarga historia, però per motius variades estava buscant altres peces de Henry Hall and His Orchestra, i he trobat aquesta, que no està gens malament. Love is the sweetest thing.
...
OK, let's see if we can kick-start this blog back into action once more .... for reasons too long and tedious to go into now, I was checking out Henry Hall and His Orchestra stuff, and came across this piece which I didn't know, and kind-of like. Love is the sweetest thing.
