Ja que fa uns quants anys que estic aquí a Catalunya, crec que va sent hora de parlar del “fracas” de l’aprenentatge de l’anglès. Per què els catalans (i espanyols) estan baix de tot quan es mira les classificacions de nivell d’anglès? Per que molts jovens que han passat 10 o 15 anys estudiant, acaben l’institut sense poder ajuntar 3 frases ben fetes, i molt menys entendre una conversa? Que falla?
Desprès d’una intensa investigació; 20 anys treballant com a professor en una acadèmia privada, moltes converses amb els tres parts implicats (alumnes, profes, i pares), i ara passar per l’experiència també de ser pare, començo a tenir les idees clars.
Començarem en el que he après de com funciona el sistema escolar actualment– i si m’equivoco, pos, a rectificar! Segons les possibilitats de cada Escola, alguns xiquets fan alguna cosa a P3/P4/P5 o no, però tots comencen en serio al primer curs de Primari (als 6 anys). A partir d’aquí, tan a l’Escola com a l’Institut (ESO), fan entre 2,5 o 3 hores setmanals d’anglès, amb entre 25 i 30 alumnes per classe. Algunes Escoles o Instituts tenen prou recursos per dividir el grup una vegada a la setmana. Vull dir, per exemple, 2 hores amb els 30 junts, i desprès una hora en un grup de 15. Però hi ha llocs que no ho poden permetre. Sembla que van pujant de nivell progressivament , però amb una bona aturada a 1r d’ESO “per repassar”. I si arriben a fer Batxillerat, fan llibres de nivell First Certificate (B2 segons classificació estandarditzada europea), i després els demanen tenir almenys nivell B1 (Per exemple, examen PET) per fer un Grau a la universitat. En cap moment sembla que fan exàmens orals.
I ara les meves opinions. Conec un bon grapat de professors, i crec que són bons i tenen idees bons. De la mateixa manera, no crec que els estudiants siguin millors ni pitjors dels d’altres països – per tant, falla alguna cosa més ...
Està clar que els xiquets petits són “esponjes” per les llengües, i sembla bon idea començar ben jove, però si no es fiquen els recursos, pos, és un temps que no s’aprofita bé. El millor recurs, per mi, està clar – prou temps i professors per tenir grups reduïts. No haurien d’haver-n’hi més de 10 alumnes per classe. El punt basic per aprendre l’anglès és parlar i escoltar (escoltar, una cosa que alguns alumnes no volen donar importància). Si hi ha 25 o 30 alumnes en una classe, com poden parlar? I així a tots les edats, tan d’escola com d’institut – potser es pot ensenyar les mates o la geografia en una classe gran, però una llengua oral, no.
Segon punt; crec que s’hauria de marcar uns objectius reals, i anar-los pujant amb el temps, però posar els recursos que siguin per complir-los. No val a parlar bé, com sovint fan els governants, i després no fer res. No seria massa fort demanar que d’aquí 2 anys tots els xiquets acabin el ESO amb nivell B1 (PET examen en sistema Cambridge). Però amb un examen real i ben fet, on el 50% de la puntuació depen del part oral. Els que fassin Batxillerat, pos, en un temps de 4 anys tenir el B2 (FCE) com a nivell exigit – amb oral evidentment. Com? Pos, primer, els professors de Primari han d’assegurar que cap xiquet acaba 6e sense tenir el nivell que els han marcat, i llavors quan comencen l’ESO haurien de continuar des d’aquí. No caldria cap repass si tothom puja a l’institut amb el nivell assolit. Això, evidentment, depen d’una bona coordinació entre professors de Primari i Secondari, però crec que és evident que això ja hauria d’existir. És de calaix. Hauria de haver algun tipus de contacte permanent entre els dos col•lectius. I, repeteixo, MAI tenir més de 10 alumnes per classe.
Tercer; sé que parlar només en anglès a classe és una utopia ara per ara. Però el 90% de la classe, si que es pot fer. El que no entenc és, si a Primari avui en dia es fa així, com els xiquets pujen a Secondari i alguns professors em diuen que han de fer la classe en català perquè no la poden seguir? On és el fallo? De totes formes, sempre tornem al mateix problema – si hi ha 25 alumnes, és fàcil “amagar-te” i deixar passar els anys sense aprendre gaire cosa, i aprovar el curs “per comportament”.
4t punt; també els professors han de ser molt bons! No diferencio entre mestres i professors, perquè per a mi tots son iguals. No hauria de tenir tanta importància el nivell d’estudis universitaris, sinó les capacitats i ganes per ensenyar. Si hi ha profes sense vocació ni ganes, millor que pleguen ja. Clar, un professor de mates pot “arriscar-se” a no saber temes que no cal explicar a classe aquesta setmana, però un professor de llengua, no. Ha de poder parlar anglès a un nivell gairebé perfecte a classe! Sense voler ser massa radical, demanaria que els professors tant de Primari com Secundari, en un terme curt, també pujessen de nivell – per exemple, assolir el nivell C1, sobretot a nivell oral. Ficar els recursos i estudis per a que, tant els que estan preparant-se ara, com els que ja tenen plaça (i pensió!) assegurada, puguessen arribar-hi en un parell d’anys.
També, hem de saber que la llengua s’oxida (igual com les ganes de treballar). Aquí entra alguna cosa que sempre he pensat, però potser ja no guanyaré gaires amics en dir-ho .... sempre he pensat que les llargues vacances del professorat haurien de servir per reciclar-se i/o millorar-se com a professionals. La meva proposta seria que, en el cas de l’anglès, es dediquen el mes de juliol sencer a això – a cursos intensius d’anglès, si es possible en un país de parla-anglès. Si no, formant un campament artificial aquí (“un poble anglès”). I durant l’any, també, un grapat de caps de setmana intensius. Clar, tot això pagat o subvencionat. També hi ha petits detalls que els professors poden fer mentre estan aquí treballant, com seria el cas de parlar sempre anglès entre ells a la feina. I “viure” l’anglès com si fos la seva llengua materna!
Si tinguis més espai, també començaria a parlar del famós tema dels “funcionaris” – no crec que el sistema d’oposicions t’assegura els millors professors, ni crec que tenir una plaça assegurada per vida t’assegura que vulguen continuar millorant cada dia. Aquí si que faria una patada grossa a tot el sistema i tornaria a començar!
5t; no només en els examens finals, sinó durant tot el aprenentatge, m’ha sorprès molt com mai es fan examens orals ni d’escoltar. És molt important. I els examens escrits, que siguen sempre realistes, sobre l’us real de la llengua. Quants alumnes tenim, que saben 100 verbs irregulars però no poden fer una frase ben feta ni en el present, i molt menys en el passat aplicant precisament un d’aquests verbs que estan tan orgullosos de saber? Deixem anar els examens de llistes i fem coses reals.
De fet, crec que cal ser atrevits i deixar enrere moltes coses. Per molt que insisteixo en el part oral, si no es fa gramàtica i llibres tampoc tindriem res per a parlar. Però aquest part, d’escriure, llegir, i estudiar necessita una cosa important – FEINA! De quin cap han sortit els llibres on els alumnes omplin espais i no els cal copiar cap frase a la llibreta? Deixaria de donar-los tot triturat a punt per a menjar, i els faria treballar. Crec que tot el tema de les llistes (de verbs, de vocabulari, de phrasal verbs etc) només s’haurien de donar un cop els alumnes haguessin usat i après els verbs etc que els van sortint al seu llibre. Primer que aprenen les coses que estan usant, i que fassen ells les seves llistes, treballant-los, i només al final (com a resumen) lliurar-los les famoses llistes.
6t, l’entorn. Per molt que l’ensenyança de l’anglès està ben fet a les escoles, si només es queda en aquest ambient, no ens sortirem. Els xiquets han de saber l’importància de l’anglès avui en dia – i parlo de l’importància de saber parlar, no de tenir un certificat baix el braç. A banda d’això, si no hi ha anglès en el seu entorn social, no ho faran servir mai. Els programes de prime-time dels més petits, els Disney etc, podrien estar només en anglès a la televisió (l’opció de triar és una enganyifa, perquè si poden triar ...). El 50% de les pel•lícules que es passen per la tele podrien estar en VOSC (o VOSA). Igualment al cine. Animar els xiquets a llegir en anglès per plaer, no avorrir-los amb obligacions.
7t; també he sentit l’idea d’ensenyar alguna altra assignatura en anglès. En principi, em sembla bon idea, però estem en lo de sempre. Si no reduïm el grup a 10, com podem estar segurs que el 80% de la classe no està fent el dropo. I d’on surten els professors amb el nivell adequat? És una cosa que s’hauria de començar molt poc a poc, en els primers anys d’educació primària.
8t; un altre idea seria que la Generalitat em contractes com a assessor – això si, demanaria com a mínim una pensió assegurada i un Palauet a Sant Jervasi.
Aquesta cançó sempre va bé per practicar les condicionals, per cert!
....
Too long to offer in English in the same post, so there will be a short summary tomorrow - watch this space!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada