dimarts, 16 de juliol de 2013

Concert per a Catalunya #PuntDeVistaD'unAnglès

Suposo que si aquest és un blog mitjament musical, fet a Catalunya, hauria de dir alguna cosa sobre el mega-concert per la Llibertat/Independencia ... han passat uns dies sense dir res basicament perque (a) no ho vaig vore tot, (b) no tinc gaire cosa a dir, i (c) em fa una mica de mandra, però, en fi, avui toca.
Que s'hagi ajuntant 400 artistes i 90.000 fans (pagant) i un bon grapat de politics (gratis?) per un concert de musica a favor de la independencia és un bon senyal. Senyal que la gent vol tirar endavant.

Amb referencia a la musica, ja se sabia abans de començar que faltaria molts grups/cantants catalans "de moda" ja que estem damunt de l'estiu i tenen altres coses al cap (o temors de les boicots a Espanya?). Dels que van tocar, bé, vaig mirar/escoltar més o menys el primer meitat del concert - malhuradament no vam poder anar pero ho teniem de fons a la tele i radio en un "acte social" que estavem disfrutant amb familia i amics - pero ja ens vam cansar despres d'un parell d'hores i vam dedicar-nos a la nostra festa.
De totes formes, amb lo que vaig sentir, i lo que despres he llegit a premsa o vist per YouTube em faig l'idea.
Era molt diferent del que jo esperava. Criat amb els concerts de LiveAid, Free Nelson Mandela, memories de Woodstock, Concert for Bangladesh, els de la Illa de Wight etc, pos, sempre m'imagino els mega-concerts com una orgia de pop/rock i ganes de passar-ho bé de principi al fi. I si vols canviar el mon amb un concert, que millor que Rock Till You Drop! Diuen que el concert davant 300.000 persones de Bruce Springsteen a l'Alemanya de l'est va ser el detonant per la caiguda del Mur de Berlin.
Pos, aqui no. La majoria de cançons en la primera part era acustics i/o de folk - de totes formes un concert on la gent esta sentada en cadires ja pinta malament per a començar!! L'imatge de la gent assentada al mig del camp en cadires de fusta o passejant amunt i avall donava a entendre que no anavem a viure una bona nit musical! L'escenari també mereix una nota negativa per mi - molt poetic i simbolic, tantes escales, pero l'important eren els musics que gairebé no es veien.
Més queixes - quins rotllos de discursos entre canço!
I que la segona part este dedicat a Lluis Llach basicament ja explicava tot, que aixo era una "copia i enganxa" dels concerts que venim fent des de Franco.
En resumen, no vull ser aigua-festes ni criticar una cosa que no he viscut, però dono un 10 per l'objectiu i el missatge, i un 5 pel concert.
....
A couple of weeks back Catalonia took another Major Public Step on the road to Independence. A concert for Independence in front of 90.000 people in Camp Nou! Over 400 artists took part, and it lasted about 6 hours! Unfortunately we were unable to go but managed to hear some of it live on TV or the radio.
Big surprise for me, though, as I sat back expecting a Mandela/LiveAid/Woodstock rock'n'roll party was to see how dull it was - or at least the bit I saw. Should have seen it coming I suppose when you see the spectators on the pitch were sitting on wooden chairs and strolling about between songs - during the LONG speeches each singer felt obliged to make.
Yeah, the objective was great and fulfilled, a truly emotional cry for freedom was heard, but boy, was ths concert boring! Most of the songs in the bit I  saw were either folk songs (going all the way back to the 60s) or acoustic ones. Very few acts Rocked!
The stage itself, as you will see, was far too artistic and symbolic (what do step-ladders mean then? mm, difficult one ...), and the artists became secondary to the aim. Which I suppose doesn't matter. We're one step closer to independence but hopefully when we get there we'll celebrate it with a Rock/Pop Concert and not some kind of boy-scout singalong (with all due respect for boy-scouts).
Anyway, after a rummage through YouTube here's some of stuff ...(for more just search for "Concert Per a la Llibertat")

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada