divendres, 26 de novembre de 2010

Votar a Catalunya o Anglaterra, amb una mica de Billy Bragg

Sense voler ser un expert en els sistemes de votacions, si que he notat algunes diferencies entre Anglaterra i Catalunya que podria comentar...

A Catalunya es necessita carnet d’identitat per poder votar. A Anglaterra no. Bàsicament no en tenim de carnets. Quan vas a votar, dius el teu nom (i domicili si cal), et ratllen d’una llista, i a votar.

A Catalunya és obligat treballar en una taula electoral si et criden (i no ets bisbe). A Anglaterra son voluntaris que cobren. Pots arribar a cobrar entre 150 i 250€ per un dia de feina, i així sempre hi ha gent disposada a fer-ho. I els que no ho volem fer, pos, cap obligació. També hi ha un funcionari de l’ajuntament que vigila que tot funciona bé i és el últim responsable si hi ha algun problema.

Aquí es vota per sistema de representació proporcional. A Anglaterra per majoria simple. Per exemple, per cada ciutat o zona de xx habitants, hi ha un diputat. Agafem per exemple, un diputat per Tortosa, un per Amposta, un per Reus-Nort, un per Reus-Sur etc. De tots els candidats, és el que treu més vots qui guanya la plaça. Això és el que ens porta a tenir un sistema on gairebé sempre tenim majories fortes al Parlament.

El 4t punt és més un “feeling” personal. Em dona l’impressió que la gent catalana (en general) pren la política amb més seriositat que els anglesos (en general). Potser perquè la democràcia aquí encara és “jove”? Jo des de que tinc coneixement, fa uns 40 anys, que mons pares m’explicaven que votar no servia per a res i que “tots són iguals”! A Anglaterra (en general) trobo que la política no és un tema de debat diari com aquí. En cap de setmana els politics no van de paella en paella, de calçotada en calçotada, per sortir a la tele - no es tornen a veure fins el dilluns. Potser la política influeix en el dia a dia, però no de manera tan evident com aquí. Per exemple, aquí jo sé de quina tendència són els directors d’escoles i instituts, de quin partit són els inspectors d’educació, els directors d’hospitals, els funcionaris de l’ajuntament etc. Potser si que hi ha “enxufes” a Anglaterra però no de manera tan descarat com alguns casos que hem conegut aquí.

I finalment, a Catalunya es vota en diumenge. A Anglaterra en dijous. La llegenda diu és perquè els dijous és l’últim dia abans de que la gent cobrava, en divendres tradicionalment – o sigui, l’últim dia abans de la borratxera de tres dies que la gent agafaven ... i agafen.

Parlant de política, sempre em fa pensar en Billy Bragg. Aquí amb To Have and Have Not.
...........

A few lines on differences I have noticed between voting in Catalonia and voting in England.
In Catalonia you have to show your identity card to do almost everything, which obviously includes voting. In England, you state your name, they cross you off the list, and you vote.

In England the poll clerks are paid volunteers. In Catalonia there is a draw made and if your name comes out, you have no option but to take part at a polling station, rather like being chosen for a jury. Having said that, the Bishop of Tortosa has got out of it on the grounds that he has a lot of work on a Sunday.

England chooses its MPs by a simple majority system in each constituency. Catalonia has a rather complicated proportional system in place. Catalonia is divided into 4 provinces with xx MPs per province. The votes in each province are shared out proportionally and allocated to xx names on each party’s list of candidates. All very fair, but you may not know whoever has got in for your party of choice.

The next point is more subjective. Maybe I am wrong but I think Catalans take politics more seriously than many Brits (myself included). Maybe it’s because democracy is still relatively new here (35 years)? People talk about politics daily, people have no qualms about stating their allegiance to a party. People still (in general) believe voting is a right which should be exercised as many lost their lives for this right. Politics also seems to have an “influence” in everyday matters. School inspectors, headmasters, hospital directors, council workers, etc – it is often known to which party they belong, and to whom they owe favours.

Finally, Catalans vote on a Sunday. The English on a Thursday. Legend has it that, being the last day before pay-day, it was the best chance of getting people to vote while still sober ...

Politics always brings me back to Billy Bragg. Here he is with To Have and Have Not.


3 comentaris:

  1. This was very interesting. We have a proportional system, vote on a Saturday, but in other ways are similar to England. I wish more people voted here.

    ResponElimina
  2. Oh, sorry to have to tell you but the vid has been 'removed by the user' so it can't be viewed any more.

    ResponElimina
  3. Thanks for telling me about the video - grr, the Scrooges of the internet waves attack again!
    My opinions on voting and politics swing wildy, but whether I do or I don't (vote), I take an interest and like to see how different systems work - and why.
    Happy New Year, by the way! Hope to take up blogging again next week when the kids go back to school, and looking forward to seeing the Hobbit (and NZ!) in late 2012 :)

    ResponElimina