L’any 1973 sortiria el tercer LP On The Third Day, on realment van començar a formar hits darrera hits .. potser el més famós d’aquest LP va ser Showdown, però el que més m’agradava de joven era Daybreaker. No sóc tan vell d’haver conegut els ELO en el seu millor moment. Durant els 70, els anava sentint a la radio com tothom, però no va ser fins el 79 que algú em va deixar un LP sencer per escoltar. Directament cap a la biblioteca per treure tots els discs que podia i gravar-los! L’any següent un oncle em comenta que un amic del poble del costat tenia els primers LPs que encara no havia pogut trobar per gravar (evidentment, comprar no entrava l’equació d’un joven sense recursos). Vaig caminar un hora per arribar a casa d’ells (tot s’ha de dir, som molt caminadors a Yorkshire!), agafar els LPs i gravar-los a casa nostra. La setmana desprès repetia la ruta!
...
With their third album, On The Third Day, ELO really hit the bigtime, with songs such as Showdown or Daybreaker.
My personal relationship with them was the typical obsesssion of a teenager. It was not until the end of the 70s as a 12, 13-year-old when I realised how great this band were. I immediately started rummaging through their previous albums, recording what I could. Even walking an hour to the next town, to an acquaintance's house who'd lend me their first albums to copy. Even back then, you see, we copied music!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada