Aquesta setmana ha sortit una noticia que m’ha cridat l’atenció sobre una “vaga de deures” a França. Sembla ser que una de les associacions de pares ha proposat una vaga de 15 dies per protestar per l’exces de deures que els seus fills reben a l’escola de primaria. La noticia aqui.Alguns arguments que donen són; 1. Genera conflictes gairbé diaris entre els nens i els pares. 2. No s’ha demostrat mai l’utilitat de les deures. 3. Els pares no han de fer la feina de professors – “Els nens han de mostrar a casa el que han fet a classe, no mostrar a classe el que han fet a casa” 4. Si els nens han après bé a classe, no cal deures. I si no ho han après, difícilment aprendran a casa.
Bé, com tot en aquest mon, no cal anar d’extrem a extrem, i potser abolir les deures demà seria massa radical per molta gent, però estic d’acord en el fons de la queixa i crec que a Catalunya també s’hauria de reduir dramàticament la quantitat de deures que es donen en aquesta edat (escola de primaria). Estic totalment d’acord en els arguments 1 i 2. El 3, també, si ho entenem bé. És evident que també els pares han de participar en l’educació, no poden rentar-se les mans, i com més interès hi posen a casa, més bé anirà tot. Ara si, que els pares hagin de passar una hora cada dia controlant el tema deures no és exactament una cosa que motivarà ni els pares ni els petits. S’ha de buscar deures per a casa que siguen divertits, propostes de fer amb tota la família. El punt 4, també, estic pel mig – estic d’acord que si no han après les coses prou bé, anant 5 hores al dia, 5 dies a la setmana, des dels 3 o 4 anys fins als 11 (educació primària), pos, alguna cosa falla. Potser els pares poden ajudar a repassar, però també poden ajudar moltes altres coses, com seria reduir els grups dels 25 alumnes actuals fins 15.
En el nostre cas particular, podem comparar dos xiquets de 8 anys, fent 3r de Primari. Un aquí a Catalunya (el nostre fill), i un a Anglaterra (el nostre nebot). El d’aquí pot rebre una mitjana de 8 o 10 “lots” de deures cada setmana, amb almenys una cosa per fer cada dia. Cada tema li podria costar entre 10 i 20 minuts, si ho agafes de bon humor, però no és el cas. Tot i que (crec que ) és un bon alumne a l’escola, a casa tot li ve costa amunt i podem passar hores barallant-nos per acabar la feina! Cada tarda una discussió i tot el dissabte de matí també. El xiquet anglès té 2 “lots” de deures cada setmana – una llista de 15 paraules per memoritzar l’escriptura (cosa que no pot entrar al cap d’un català, però ja se sap lo dificil que és el "spelling" pels anglesos!) i una fitxa de mates. A més, un o dos cops al trimestre ha de fer algun projecte engrescador a casa, però pot tenir setmanes per anar fent-ho, i és realment divertit.
I el resultat final? Ni millor ni pitjor. O sigui, com diuen els francesos, qui pot demostrar l’utilitat d’un bombardeig massiu de deures? I si molt m’apreteu, diria que fins i tot és negatiu, ja que genera “mals rotllos” i treu les ànims de aprendre i estudiar. També em pregunto, quant de temps han de passar els professors a classe cada dia només corregint feina quan podrien estar fent alguna cosa més interessant?
En resumen, la meva proposta seria reduir la quantitat de deures dràsticament durant l’educació primària, fent la meitat del que fan ara (o menys si dic la veritat!). I que siguen coses més divertides.
Fa dies que no connecto les cançons amb el tema de l’apunt, i avui tampoc, simplement una cançó que últimament escoltem molt. Sweet Jane, versió dels Cowboy Junkies.
..................
Apparently a Parents’ association in France has called for a fortnight’s strike on homework in “primary” education i.e. up to 11 years-old. Yipeee! Their arguments are, 1. An excessive amount of homework at such a young age only causes problems and stress at home. 2. The efficiency of this homework is yet to be proved. 3. Parents should not be called on to do the work of teachers. To quote “children should show at home what they have learned at school, and not visa versa”. 4. If pupils have learned the relevant lesson at school, they don’t need more work. If they haven’t, there’s not much chance of learning it at home.
I’d agree 100% on points 1 and 2. Number 3, I can see what they are getting at, but it is quite obvious that parents need to back up and support the school education, and add whatever they wish. However, punishing and controlling little ‘uns because they’re not slaving away at the obligatory, and boring, homework, does not help or motivate anyone. Perhaps if the homework was something enjoyable and stimulating, for kids and parents alike ... Point 4, again, there must be something wrong if kids go 5 days a week to school year after year but still miss essential learning.
Anyway, to reach a scientific conclusion, we have done a spot survey using one Catalan child and one English child as our test cases. Both are 8-year-olds. The Catalan chap gets between 8 and 10 sets of homework every week, often with a one-day deadline. Each piece could take him between 10 and 20 minutes, but usually gets dragged out into hours of arguing and moaning. The English chap gets 2 pieces of homework per week. 15 words which he has to learn how to spell, and some maths, Plus he may get the occasional project to work on at home.
Result; neither better nor worse, there are no visible advantages to the Catalan’s hugely increased workload. Einstein, he isn’t.
My proposal, for Catalans – as this is really what worries me, having two Catalan kids, and seeing them struggle every night, and weekend, to get through all this – would be to drastically reduce the homework load – half its present state? And to make it more interesting, something to be done with parents.
Anyway, here endeth the sermon. Today’s song, nothing to do with the post, but one I listen to a lot ... Cowboy Junkies and their version of Sweet Jane.
