dijous, 7 d’octubre de 2010

A Miner's Life

Encara que no he baixat a cap mina, tinc interès i angoixa pel tema dels miners atrapats a Xile. Sóc de South Yorkshire, un dels centres tradicionals de les mines de carbó a Anglaterra, abans que Thatcher va decidir acabar amb elles i la vida dels pobles en aquella zona. Tinc molts de coneguts i familiars que si que hi treballaven – i conec alguns que han patit accidents. Per bé o per mal, ara gairebé no queden de mines ni miners, tots estan al paro i hi ha una societat que ja no s’ha de jugar la pell baix terra, sinó passar els dies asseguts esperant que el govern els passi una mica de caritat.
En fí, una abraçada per la gent que ho estan passant malament a Xile. Espero que la tornada a l’aire lliure els arribi aviat.
Tornem a un cantant classic del bloc, Billy Bragg amd La Vida d’Un Miner.


Never been down a coal mine luckily, but being from South Yorkshire I know plenty who have and plenty who have suffered underground. For better or for worse, Mrs Thatcher put a stop to that and now we have no miners, no reason to suffer, just people on the dole waiting for the state to dish out their “daily bread”.
Mining may not be in my blood, but it is on my mind, so I’m sending out my best wishes and hopes for a swift rescue for those poor guys trapped underground in Chile.
Here’s Billy Bragg, of course, with A Miner’s Life.



5 comentaris:

  1. Coses dels lobbis. L'energia nuclear ha dimnotizat el CO2 perquè provoca efecte hivernacle. Les centrals tèrmiques que cremen carbó són unes damnificades. Sense centrals tèrmiques que cremen carbó, no cal carbó i no calen miners.

    El que no es diu és que hi ha centrals térmiques de nova tecnologia que permeten la captura del CO2 per a posterior emmagatzament. Aquestes centrals són cares, però molt més barates que les centrals nuclears, i el seu residu, el CO2, infinitament menys nociu que els residus de la fisió nuclear.

    Una mentida, repetida mil vegades, es converteix en una veritat. I això és el que ha aconseguit el lobbi nuclear, acabar amb la generació d'energia elèctrica amb energia fòssil, per justificar la construcció de noves centrals, que instal.len tecnologia en ma d'oligopolis que fan pagar el que volen.

    ResponElimina
  2. Imagino que s'ho han de passar molt malament. Contents de seguir amb vida, però desesperats pel temps que porten. S'ha de passar molt malament. I el dia que surtin, els hi donaran una setmana de vacances i un altre cop cap a la mina! Ja ho veuràs.

    ResponElimina
  3. Pos, si, segur que patiran i qui es farà la foto serà el President de turno que els ha salvat.

    Amb referencia a l'industria del carbó a Anglaterra, quan vulgeu us escric un tesis doctoral sobre la Vaga del 84/85, pero en resumen:
    Thatcher ho va buscar, hi ha documents del 78/79 que ja explicaven les preparacions que farien per poder derrotar els mineros, i aixi acabar amb la força dels sindicats a Anglaterra, tot per revenja per la derrota dels Tories davant els sindicats als principis del 70.
    Van estar tres anys guardant muntanyes de carbo per tenir suministres, van convertir alguns centrals per funcionar amb gasoil, van provocar els miners, van enviar la policia especial de Londres per tot el pais fotent-se i provocant, quan no atacant directament, als miners en vaga.... etc etc.
    Van tancar mines amb la perdua de 20.000 llocs de treball (directes, imagina't els indirectes) en un any, i en 10 anys van eliminar 100.000.
    I ara els Tories pregunten perque la societat britanica està trencada .....

    ResponElimina
  4. A la revista l'Aventura de la Història d'aquest men, hi ha un breu titulat Thatcher, azote de los sindicatos.

    Segons documents desclassificats, sembla que el govern Tacher va congelar un compte bancari a Suïssa amb un milió de dòlars que havien arribat des de la URSS, en base a donatius dels miners soviètics, per a donar suport als miners del Sindicat Nacional de Miners que feia mig any que estaven en vaga. Espectacular el que fa la "alta política d'Estat".

    ResponElimina
  5. No sabia aixo concretament, pero si documents explicant com feia 3 anys que es preparaven per luitar contra "el enemic que tenim a casa"!
    Aquell any de vaga va ser increible, t'imagines mig poble sense cobrar ni un duro durant un any ... sort de la solidaritat de la gent, que tothom participava en recolectes de diners, roba, menjar, o dinars populars ...

    ResponElimina