El 23 d’abril és un dia molt important, per molta gent, i no sempre pels motius evidents ... A petita escala també avui celebro dos anys des de que vaig començar aquest bloc. Els numeros em diuen que he rebut uns 20.000 visites en aquell temps, de una varietat de llocs que fa esgarrifar, i he penjat uns 520 apunts, amb més de 500 cançons. Fins a quan durarà? No sé, anem pas a pas, ja que cada dia hi ha més feina, més “jocs” per perdre el temps amb la xarxa, i més temps necessari pel família.
Per celebrar-ho, una petita joia de musica en català. La Cançó de l’Alba dels Bedroom – i un video molt bonic.
I un altre conte típic d’un país petit i llunya, anomenat Tannu Tuva
Per que el mussol no va acabar mai de fer el seu niu.
Hi havia una vegada que un Mussol gris vivia en un bosc frondós i verdós. Aquest Mussol era tan dropo que ni volava d’arbre en arbre. Es quedava sempre al mateix.
Un dia, estava dormint damunt d’una branca quan un Picapins ve arribar i va començar a picar a l’arbre. El Mussol es va despertar, emprenyat, i va cridar:
- Per que fas tant de soroll? M’has despertat!
- No veus – li va contestar el Picapins, sorprès – estic menjant.
- No pots buscar-te un altre lloc? – crida el Mussol.
- Tots tenim tantes coses que fer, només ets tu que no vols fer res – li diu el Picapins, i marxa volant.
El Mussol no va tardar gaire en tornar a adormir-se, però de sobte va sentir el soroll d’una Garsa.
El Mussol li maldava, però la Garsa no tenia por, i li va contestar :
- Per que sempre estàs dormint? Mira! Els ocells tenen massa feina per a dormir, tots busquen menja o fan els nius.
Abans de que el Mussol li puguis dir res més, la Garsa va marxar per a xafardejar en els companys.
Com podeu imaginar, just al moment que el Mussol tornava a estar còmode, va arribar un altre ocell, una Mallerenga. Buscava cosetes per construir el seu niu.
El Mussol va quedar quiet una estona, mirant com els altres ocells i els insectes treballaven, i pensava – un dia em posaré a treballar també, que he de fer el niu.
Va caure la nit, feia fresca. El Mussol tremolava i per molt que intentava, no podia escalfar-se. Només pensava en el calents i acollidors que deuen ser els nius que havien fet els altres ocells.
Aquella nit semblava eterna. Llarga i gelada, i el Mussol, plantat allí a la branca pensava que moriria. Però per fi, el sol va sortir i va començar a repartir calor. El Mussol, per fi, es sentia calentet i bé, i es va adormir.
I, així, un dia seguia un altre, una nit rere una altra, i el Mussol no es va arribar mai a fer un niu.
Moltes felicitats.
ResponElimina:)