Tannu Tuva

Avui és l’aniversari del bloc Tannu Tuva, tot un any! En aquest any he “invertit” temps, penjant 264 punts amb cançons, entre un total de 268 apunts. Hem rebut 6.800 visites. I m’ho he passat bé. Això de les “noves” (ja no tan) tecnologies és fantàstic - ara tinc mil i una maneres d’ocupar els 24 hores del dia!

Fa uns mesos per a marcar el primer centenar de cançons penjades, vaig penjar el següent escrit amb una mica d’informació sobre el país que ha donat nom al bloc, Tannu Tuva. Com que últimament, he començat a escriure els apunts no només en català sinó en anglès, pos, ho torno a penjar avui però ara en versió bilingüe. I demà penjarem una segona, nova, part dels anècdotes sobre Tannu Tuva.
Que passeu un gran dia de Sant Jordi!

365 days later, Tannu Tuva has been up and running for a year now! My time “well-spent” blogging has included 264 songs, within a total of 268 posts. I’ve been visited 6,800 times. And I’ve enjoyed the experience! These (not so) “modern” technologies really do help you to find new ways to use up the 24 hours in a day!

Some time back, to celebrate the first 100 songs, I posted the following text in Catalan about Tannu Tuva, the country which (unknowingly) lends its name to this blog. Since then I have started writing my posts in English too, so today we’ll repeat that post with the excuse of it being “now available in English”! Tomorrow I’ll post a second part of these fascinating features of the little known country of Tannu Tuva.
For now, enjoy yourselves and have a great Saint Jordi’s Day!

Tannu Tuva era el nom utilitzat a principis del segle XX per al país conegut actualment com a la República de Tivà (o Tuva, o Tyva, segons l’ idioma), el qual ara forma part de la Federació de Rússia. D’aquest país tradicionalment s’ha sabut ben poca cosa, per no dir no res. Molt lluny d’aquí, tancat a les muntanyes de Sibèria, era tan difícil arribar-hi com que en sortissin notícies. Avui en dia és diferent, ja que per internet tots podem aprendre alguna cosa – encara que físicament continua sent difícil anar-hi. No sóc cap expert però he vist algunes coses per la xarxa que m’han cridat l’atenció (si algú vol corregir/afegir informació, millor que millor).

En diferents moments de la història Tivà ha sigut independent o ha format part de Mongòlia, de la Xina, o de la Unió Soviètica/Rússia, amb diferents estatus d’autonomia. Concretament del 1921 fins al 1944 va ser un estat independent (baix la “vigilància” dels soviets) amb el nom de Tannu Tuva. Després van “demanar” entrar en la URSS i ara tenen una mena d’autonomia dins de Rússia i algunes veus que voldrien tornar a separar-se. Seria molt difícil, però, ser un país petit al mig de Rússia i la Xina. A més, la seva supervivència econòmica actualment depèn dels ingressos que els arriben des de Moscou, sense els quals no tindrien gaire cosa. Hi ha hagut certs intents d’industrialització i mineria amb més o menys èxit, barrejat amb molta agricultura de subsistència i els ramats de cabres i vaques per poder tirar endavant.

Hi viuen 310.000 habitants, en una àrea cinc vegades més gran que Catalunya.

El 75% de la població és d’origen tuvinià i parla tuvinià, el 20% són russos.

És conegut com el país dels rius ja que en té més de 9.000!

La gent és molt (massa) aficionada a una beguda alcohòlica feta de llet agra, l’araka.

Per entrar al país aparentment hi ha tres carreteres, un petit aeroport i cap via de tren.

Probablement una de les coses més interessants de la cultura de Tivà és la seva peculiar forma de cantar, khoomei, throat singing en anglès. Khoomei és una tècnica que jo no sé explicar gaire però, pel que entenc, consisteix en què el cantant emet diverses notes de música simultàniament i en registres molt diferents. A continuació un exemple:
...
Tannu Tuva was the name used in the early 20th century for the region currently known as the Tuvan Republic, which now forms part of the Russian Federation. Until very recently, little was known about this country. Far, far away, in the mountains of Siberia, it was (and is) almost as hard to reach as it was for news to get out! Given the miracles of internet, nowadays we can all find out about the country at the click of a mouse, although it’s still hard to physically travel there. I’m afraid I’m no expert but here are a few things which have caught my eye (if anyone can correct or add info, please do).
At different times throughout its history, Tuva has been independent or formed part of Mongolia, China, or the Soviet Union/Russia, with varying states of autonomy. From 1921 to 1944 it was an independent state (though under the watchful eye of the Soviets) known as Tannu Tuva. In 1944 it “requested” to join the USSR and now has a certain degree of political autonomy within the Russian Federation, although some citizens would like it to become independent once more. However, its survival as a small free nation stuck between China and Russia would be very difficult to guarantee. Also, its economical survival seems to depend, to a certain degree, on help and investment from Moscow. There have been attempts to industrialize Tuva, which now exist alongside subsistence farming and goat/cattle herding as a way to make ends meet for many Tuvans. All in all, a mixture of tradition and industry using the resources found there.

It has a population of 310,000 living in an area five times that of Catalonia (with a population of 7 million).

75% of the population is Tuvan in origin and speak Tuvan, while 20% are Russian.

It is known as the Country of Rivers – there are over 9,000!

Its people are keen (perhaps too keen) drinkers of araka, an alcoholic drink made from sour milk.

To enter Tuva, apparently there are three roads, a small airport, but no train-line.

One of the most interesting cultural aspects of Tuva is khoomei -throat singing. This is an amazing technique where the singers actually sing different musical notes at the same time! I can’t really explain how it is done, but here’s an example....