Del país veí, Espanya - no és sorprenent que allí va néixer el gran maestro del surrealisme, Luis Buñuel, perquè és un país on es poden veure les coses més inversemblants. Ara resulta que jutjaran al jutge que vol investigar els crims de Franco i cia! Increïble!No sóc cap expert en les cançons protesta d’aquella època, i tampoc és que m’entusiasmen els més famosos com Llach i Serrat, però si que m’agrada Raimon. Pos, pel meu gra de suport a Garzon i el seny, avui escoltarem a Al Vent, de l’any 1959.
The Spanish Civil War ended 71 years ago, and was followed by 36 years of Franco’s dictatorship. Luckily Franco died in 1975 and has been dead and buried, I hope, for 35 years now, and Spain and Catalunya seem to be democratic modern countries. So how come, when Judge Garzon has made moves to investigate some of the crimes carried out under Franco’s dictatorship, he’s the one being dragged into court? Read here.
It’s seeing things like this which explains why some of the great surrealists, such as Buñuel, could only have been born in Spain!
There were many protest songs sung openly, or clandestinely, during those dark years. One of my favourites is Al Vent, by Raimon, a cry for freedom from 1959.
Bom dia a todos, ao passar pelo seu blog,desejo um bom fim de semana.
ResponEliminauna cançò preciosa,
ResponEliminaque passeu molt bon dia
Una cançó ben nostra... De fet, a mi més que el que li passi a Garzon (és el seu problema no el meu, ni el de molts catalans... ja s'ho farà), em preocupa el fet que Raimon feia 10 anys que no podia cantar a València, perquè, senzillament, els "democràtics" senyors que hi manen el tenien vetat. A Garzon, Brian, li dedico un: Fuck off!!!
ResponEliminaHola Brian.
ResponEliminaCom pots veure, en Garzon no té masses simpaties. A mi tampoc m’agrada. I és que poc abans dels famosos JJOO de Barcelona 92, ja ens va organitzar una “festeta” bastant fosca, per evitar que el món sabés que els JJOO es feien als PPCC i no pas a Espanya. Per aquesta “festeta”, l’estat espanyol ha estat comdemnat als tribunals de la Unió Europea per vulnerar o per no posar massa interès en evitar que es vulnerin els drets humans. Així doncs, ell no sempre ha estat tan democràtic i transparent. Tot i això, em preocupa que quan es toquen segons quins temes, surt el més foc del país veí.
La cançó, bonissima. Algun dia, jo també la penjaré.
Salutacions i independència.
Ok, Ok, ja veig que no és un "heroi", pero més que el personatge de Garzon en concret, em sorpren, i amoina, que encara no es pot dir la veritat sobre Franco, la guerra, i la dictadura.
ResponElimina