Sobre l'Ebre i Catalunya

La Plataforma en Defensa de l'Ebre presenta 10 punts sobre la situació actual i perquè s'ha convocat la manifestació de Barcelona.

(la foto mostra les petites obres del canal de "regadiu" Xerta/Senia)

1. El nou Pla Hidrològic de l’Ebre s’ha de redactar seguint criteris de la Comissió Europea per a, entre altres coses, modernitzar la gestió del Riu Ebre i adaptar-se als reptes del segle XXI. Porta divuit mesos de retard.

2. Un dels objectius principals d’aquest Pla, és fixar un cabal ambiental “mínim” per a l’Ebre, essencial per mantenir un riu viu. Els tècnics i científics ja han definit una proposta de cabals fonamentada. Contràriament, per les informacions de què disposem, el “comitè de autoridades competentes” de la conca de l’Ebre està negociant un cabal “polític” sense cap justificació tècnica solvent. Sembla més un repartiment de l’aigua del Riu, que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el seu futur i posa en perill l’estabilitat del Delta.

3. Mentre patim aquest endarreriment, hi ha en marxa, Ebre amunt, 300.000 noves hectàrees de nous regadius, així com noves infraestructures hidràuliques que tindran l’impacte ambiental de dos transvasaments similars als que estaven contemplats al PHN del 2001.

4. Hi ha en marxa les obres de dos canals justificats, formalment, com a de regadius. Un, desvia el Segre cap la conurbació metropolitana barcelonina i l’altre portarà l’Ebre cap al país valencià a través del canal Xerta-Sènia.

5. Si no varia aquesta tendència de gestió, l’aplicació de la normativa europea, la Directiva Marc d’Aigua (DMA), a la conca de l’Ebre serà impossible. Serà inviable qualsevol mesura de protecció real i duradora per al Delta de l’Ebre.

6. Darrere de la gestió que s’està realitzant a la conca de l’Ebre hi ha una clara implicació en un model territorial basat en el desequilibri entre zones desenvolupades amb altes concentracions urbanístiques, generalment especulatives; i zones perifèriques amb alts valors mediambientals públics però amb les seves perspectives de desenvolupament seriosament compromeses per la pèrdua de disponibilitat dels recursos naturals.

7. Aquesta problemàtica no és local, és general, i en el nostre cas és de País. L’Ebre, les Terres de l’Ebre, formem part de Catalunya. L’espoliació de l’Ebre i l’afectació a les seves Terres és un atac a Catalunya. Necessitem la implicació social i institucional catalana per aconseguir que s’apliquin les normatives europees (la DMA) en el nou Pla i quedin garantits uns cabals líquids i sòlids suficients per al manteniment del bon estat del Delta. De manera igual, demanem que es respecti la legislació europea a totes les conques de Catalunya, amb el compliment de cabals mediambientals i el retorn de cabal al Ter, per exemple.

8. La mobilització cívica és la millor manera d’aconseguir neutralitzar les pressions político-econòmiques que actualment condicionen la recuperació de l’Ebre i el seu Delta. Volem demostrar, una vegada més, que la gent que estimem el nostre territori i el nostre país serem capaços de mobilitzar-nos i lluitar per aconseguir el compliment d’una legalitat que en aquest cas significa el futur de l’Ebre.

9. L’Ebre forma part del patrimoni català. No ha de ser moneda de canvi de res i la seva integritat és un valor per a les futures generacions.

10. Us convidem el 30 de maig a omplir els carrers de Barcelona amb un crit a favor de l’Ebre, que també és Catalunya.