divendres, 30 de juliol de 2010

S'ha acabat la Festa


Gandhi: "La grandesa d'una nació es pot mesurar per la forma en la que tracta els seus animals".
Bé, avuí, per a mi, Catalunya és un país millor. Que es prohibeixi torturar i matar animals només per plaer humà, és un gran pas endavant. Felicitats a totes les persones i grups que han treballat anys i panys (jo almenys fa 20 anys que firmo peticions) per a aconseguir conscenciar a la gent i arribar al punt del dimecres. Felicitats als parlamentaries que han vist que això s’havia d’acabar – encara que amb la excusa de la “llibertat” el PSC m’ha tornat a confondre totalment. No dubto que el tema “estatut” no hagi afegit llenya al foc, però el fet és que el camí d’aquesta iniciativa ja portava molt de temps, i crec/espero que igualment s’hauria aprovat, Tribunal Constitucional o no Tribunal Constitucional.

Ara, però, el tema a les Terres de l’Ebre és la preocupació per uns de si el pròxim pas serà intentar acabar amb els correbous. Tant de bo! Crec que amb 20 anys vivint al Baix Ebre ja puc opinar amb claredat. Per mi, aquí els politics m’han decebut totalment. Intenten “normalitzar” la festa aprovant unes normes de “bon conducte”, alguns perquè realment els agrada la festa, però molts (crec) perquè tenen temor a perdre vots. Es diu que un partit polític no es pot posicionar-se en contra dels correbous i esperar tenir vots en segons quins pobles. Crec que aquí alguns s’equivoquen perquè el que més està en joc precisament avui en dia és la credibilitat dels politics i del sistema. I poca credibilitat tindran quan lluiten a favor dels drets dels animals al “gran capital” i aquí “al poble”, tots a la plaça que així sumarem vots a les properes eleccions.

Personalment estic segur que científicament no pot haver-n’hi cap dubte de que el bou pateix als correbous, i sovint està maltractat, a propòsit o per accident. Pos, oblidem-nos de les “normes de conducte” i diem la veritat. Que el bou pateix però que tant ens fa, que el gaudir humà és més important que el dolor dels animals.

També ens diuen que als pobles no hi hauria festa sense bous. No és veritat. A les Terres de l’Ebre hi ha més de 50 municipis i en la majoria no es “celebra” la festa dels correbous i igualment la gent ho passa bé. Fins i tot, conec gent que als pobles boveros estan farts de tenir només bous i més bous sense cap opció més per passar una bona estona junts amb els companys i veïns.
Tradició? Pos, si, és una tradició. Però, si mirem el diccionari (costum que ha prevalgut de generació en generació) quantes tradicions, “bones i dolentes” s’han perdut o s’han canviat o a la gent no li importa ja ....?
Prohibició? Potser no ara mateix, si hi ha tanta gent, presumiblament, a favor. Però si que crec que amb didactica podriem arribar al punt d'acabar amb aquesta salvatjada. Explicant i demostrant realment i tecnicament el que li passa al bou amb aquestes activitats segurament convençaria a molta gent que no val la pena tanta sofriment per poder passar un rato amb els amics.

Vinga, avui, almenys hem aconseguit un gran fita. The Party’s Over (La Festa s’ha acabat) del Doris Day, 1956.
.....
Ghandi: “The greatness of a nation and its moral progress can be judged by the way its animals are treated”.

Wednesday was a great day for Catalonia as the Catalan Parliament voted to pass a citizens’ bill to ban bull-fighting here for once and for all. Congratulations to all those people and groups who have worked for years towards this end, and to the politicians who for once actually lived up to our expectations and took this step forward. Maybe the vote was affected by Catalonia’s recent bickering with Spain, but the fact is that the origins of the campaign and petition backing this vote started many years back.

However, on a local level, in the south of Catalonia (Ebre lands – Terres de l’Ebre) many people are now worried that the next campaign will be to prevent another kind of bull-related “festa” which is celebrated here. Known as the correbous (bull running) it consists of intimidating or teasing bulls to make them chase you up and down the village streets but the bulls are often treated badly. Even more so in the different variations such as the one where the bull is basically forced into a tug-of-war as villagers fasten ropes to its horns, or the one where oil-soaked rags are wrapped round its horns and set alight at night. To sum up, as Youtube probably shows, a very nasty not particularly animal-friendly “festa”.

Many people are against it but the testicular shouting of those in favour carries the day, to such a point that the same political parties who voted to abolish bull fights, also support this activity here under the excuse that they have drawn up some guidelines to ensure the bull is not harmed.
Baddlewash! If they are so brave, why not just say the truth? The bull suffers but I don’t care! And vote for me!

Another reason to continue this “tradition” is apparently that they wouldn’t know what to do in the village festes without their daily dose of bulls. Nonsense, in the Terres de l’Ebre, perhaps 75% of villages do not have bulls in their local festivals and still manage to enjoy themselves.

Maybe an immediate ban is not on the cards given the (supposed) public support for this kind of "festa" but surely with education and scientific demonstrations of how much the bull suffers, people will realise that it is not worth it, and that there are other ways to meet up with their friends for a good time.



Anyway, today we celebrate, tomorrow we fight ... The Party’s Over. This version by Doris Day, 1956.




4 comentaris:

  1. Un molt fort aplaudiment.
    Estic quasi bé, eufòric. No m'acabo de creure que hem aconseguit eliminar aquesta barbaritat de les nostres terres.
    És cert que falten el correbous, però tot arribarà.
    Salutacions civilitzades des de Blanes.

    ResponElimina
  2. Estaríem parlant i parlant sobre el tema correbous, per no aclarir res. És molt complicat, passa que a mi tampoc no m'agrada els qui parlen amb desconeixement total de causa. Hi ha molt a discutir sobre aquest tema... diferent és el cas del bou embolat o el capllaçat, dos autèntiques bestialitats.

    ResponElimina
  3. Si, es cert que de vegades parla gent dels despatxos de Barcelona sense saber de que parlen, pero per un altre costat hi ha moltissima gent aqui mateix que coneixen , i bé, el tema, que no volen que continui.

    No obstant, ara per ara, jo faria el pas de prohibir els dos casos mes cruels que has nombrat i esperar a veure si la gent comença a adonar-se per ells mateixos que els correbous també impliquen que el plaer huma és tan important que no ens importa maltractar animals.
    Poc a poc tothom ho sap, que el bou pateix, l'unic es el temor a perdre vots prenent el risc de dir-ho publicament .... una altra decepcio que m'he emportat dels nostres politics :(

    ResponElimina
  4. No sé si és culpa dels polítics, la gent és molt desagraïda, i encara que els partits minoritaris fossin més valents i acteussin amb fermesa en temes com aquests, se la jugarien, ja que la gent continua votant la mediocritat dominant i mediàtica.

    ResponElimina