La carta:
EL MONUMENT DE FRANCO
Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió.
Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses.
Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.”
Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.
Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”.
Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les TTE, es mereixen.
Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?
Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.
Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió.
Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses.
Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.”
Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.
Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”.
Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les TTE, es mereixen.
Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?
Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.
......
Still on with Franco´s monument, today I have posted a letter I sent to the local press 2 years ago when there was a popular campaign to have it removed. This failed to get a majority backing in Tortosa’s town hall and failed. However, as we said yesterday, the fight is not over and another attempt is taking place as we speak! In my letter I suggested they look at Sheffield’s Peace Gardens if they want ideas on how to commemorate and promote peace rather than remembering war by outdated fascist monuments.
Today’s song, Walls Come Tumbling Down (1985) by the Style Council tells us how people’s power can achieve whatever we want.
Una anècdota. El monument a Franco (si no ho recordo malament) es va inaugurar commemorant els 25 anys del seu govern "25 años de paz", deien els cartells impresos per a l'ocasió. A sota d'un d'ells, una ma anònima hi va escriure: "... Y de paciencia".
ResponEliminaQuina canya tot plegat.
ResponEliminaLa veritat és que no en sabia rés de tot això, i m'he quedat una mica parat.
també he pogut veure que els de CiU, com sempre són molt valents quan no governen, però quan els hi toca fer-ho, els hi entren totes les cautèles.
Salutacions i memòria.
Hola NTNE,
ResponEliminapos, si, seria interessant escoltar opinions de gent que no és de Tortosa.
Es un tema recurrent aqui, cada parell d'anys es torna a parlar ... fa anys ja hi havia gent amb ganes de ficar-li dinamita, ara anem pel cami més "pacific"!
La veritat és que, crec , la majoria de tortosins (d'esquerres i de dretes) li té un cert carinyo i no ho veuen igual que jo (potser perque soc de fora?). Per mi, pero, es realment horroros, tan el monument en si com el que representa, i el fet que encara hi està.
Pos, si, els politics son com son ... fa 3 o 4 anys teniem un ajuntament tri-partit, PSC, ERC, ICV, i tampoc vam tocar el monument. Ara que no manen (bé, ERC formen coalicio amb CiU pero PSC i ICV estan a l'oposicio), diuen que si, per ficar CiU contra les cordes.
I CiU , que han pescat gairebe tots els vots de la desfeta del PP a Tortosa (je je, PHN us sona ...), pos, del monument no voldrien parlar i "la crisi" els servirà d'excusa perfecta.
En fi, encara tinc una altra carta a la maniga, ja ho publicaré d'aqui uns dies :)