Un bloc de Brian Cutts amb música, llibres i algun que altre comentari sobre les Terres de l’Ebre o l’actualitat ..... music, books and the odd comment on current affairs, or local news and events in southern Catalonia.
A l’any 1981 arriba el primer LP d’ells que vaig comprar. De fet un dels primers LPs de qualsevol grup que vaig comprar. Time. Sonaven menys les cordes i entraven timidament en l’electronica. La gran pregunta és com el Jeff Lynne va poder, o ha pogut, dominar l'arte de la musica pop, passant per les cordes de l'orquestra, el rock, l'electronica, peces elaborades de 10 minuts, joies de 3 minuts, tocant qualsevol instrument i produient els discos ...? Quin geni!
Aquest LP potser no va tenir l’èxit dels anteriors, ja que els temps havien canviat, i la joventut estavem per altres coses, però m’encanta. Ticket to the Moon, 21st Century Man, Twilight ....ja han estat al bloc, ja que aquest LP evidentment em porta bons records. Pos, una altra peça: Yours Truly 2095
...
By 1981 I was earning enough from the paper round to actually buy records, and this was one of the first. Maybe there are less strings on it, and maybe they were moving into electronic instruments to try and keep up with other groups, but it's still a classic - for me! Jeff Lynne showed once more he could do anything he put himself to - a 10 minute orchestral arrangement, no problem. A 3-minute pop hit. Rock, disco, electronics ... producer ... multi-instrumentalist ... a genius! Having already posted 3 tracks from this album (Ticket to the moon, 21st century man, twilight - check them out!), here's a 4th.
A l’any 1980 ELO gravaria la banda sonora de la pel·lícula Xanadu. Una pel·li pèssima, però que val la pena per Olivia Newton-John, i la música.
...
In 1980 ELO wrote and recorded the soundtrack for the film Xanadu, a film of doubtful quality but saved by the ever-stunning Olivia Newton-John, and the music!
A l’any 1979 ELO gravaria Discovery, ara amb un cert aire “disco”. A mi personalment potser el que menys m’agrada (els meus preferits són de la primera època, els 3-4-5 que després vendrien junts en un boxed set, Three Light Years). Però hi ha cançons molt bones, Confusion, Last Train To London, o The Diary of Horace Wimp (oi que sona com els Beatles?!)
....
ELO's 1979 album, Discovery, took onboard disco music. Personally it's not my favourite - I prefer the first 5 - but it does include some classic pop songs like Confusion, Last Train to London, or The Diary of Horace Wimp (anybody mention the Beatles ...?)
Com tots els grups, arriba un moment del “no va més”, i als ELO els arribaria amb Out Of The Blue, any 1977, un LP doble, amb concerts massius plens d’efectes especials i excessius ... justament en plena època punk on el ELO ja es distanciarien dels “entesos” en música. Com els ABBA, fer música pop massa perfecte no estava ben vist pels experts – però si pels consumidors! Qui no té Out Of The Blue a casa? Bé, si hi ha algú que no ho té, pos, avui dos cançons: Mr Blue Sky (of course!) i Sweet Talkin’ Woman.
..
As with all groups, the bigger you get, the bigger you want to be. In 1977, ELO ignored punk and young people, to stick with perfect pop classics, on a double album and huge expensive concerts with loads of special effects. The result - even more success! Just like ABBA, maybe music critics didn't like it, but the paying public just lapped it up!
Who does not have this LP at home?! Difficult to choose two tracks, but I'll post the most popular ones today, Mr Blue Sky and Sweet Talkin' Woman.
I ja tenim el nave espacial del logo! Al 1976, amb A New World Record, diria que ELO va començar a deixar els experiments atras i es dedicaven purament al pop-rock (light), però continuaven usant molt de corda. D’aquest LP podríem ressaltar Tightrope, Telephone Line, Rockaria, Livin’ Thing ...
...
At last, the famous logo! With A New World Record, ELO left behind some of their more interesting and original experiments to stick to pure 4-minute pop songs, with some string instruments still in there. Tightrope, Telephone Line, Rockaria, Living Thing are among some of the great songs on this album.
Pel 4t LP i després de diversos canvis en el line-up, amb aquest LP i el pròxim, ELO començava a tenir el Dream Team que continuaria durant tota la dècada dels 70. Jeff Lynne, que fa de tot. Bev Bevan a la bateria. Richard Tandy al teclat. Mik Kaminski, violi. Kelly Groucutt, baix. Melvyn Gale, violocello. I que consta que no he necessitat al Wikipedia per recordar els noms – la música que aprens d’adolescent no et deixa mai!Bé, del LP Eldorado, podem ressaltar TOT! Però ficats a triar, Can’t Get It Out Of My Head i Boy Blue i Illusions in G Major....
............
So how come a teenager's first love in music never leaves him? 30 years later and I can still remember the line-up of ELO's best version which was being defined with Eldorado, and the following album. Eldorado, the name itself clearly indicates what you can expect to find in this LP! Basically this album is a MUST, but if we had to choose just a few tracks, try and check out: Can't get it out of my head, Boy blue, or Illusions in G Major ...
L’any 1973 sortiria el tercer LP On The Third Day, on realment van començar a formar hits darrera hits .. potser el més famós d’aquest LP va ser Showdown, però el que més m’agradava de joven era Daybreaker. No sóc tan vell d’haver conegut els ELO en el seu millor moment. Durant els 70, els anava sentint a la radio com tothom, però no va ser fins el 79 que algú em va deixar un LP sencer per escoltar. Directament cap a la biblioteca per treure tots els discs que podia i gravar-los!
L’any següent un oncle em comenta que un amic del poble del costat tenia els primers LPs que encara no havia pogut trobar per gravar (evidentment, comprar no entrava l’equació d’un joven sense recursos). Vaig caminar un hora per arribar a casa d’ells (tot s’ha de dir, som molt caminadors a Yorkshire!), agafar els LPs i gravar-los a casa nostra. La setmana desprès repetia la ruta!
...
With their third album, On The Third Day, ELO really hit the bigtime, with songs such as Showdown or Daybreaker.
My personal relationship with them was the typical obsesssion of a teenager. It was not until the end of the 70s as a 12, 13-year-old when I realised how great this band were. I immediately started rummaging through their previous albums, recording what I could. Even walking an hour to the next town, to an acquaintance's house who'd lend me their first albums to copy. Even back then, you see, we copied music!
Interrumpim aquest fascinant serie d'apunts sobre ELO per proposar una altra candidata per cançó de l'estiu :) ... Leaving the ELO series aside for a day, couldn't resist this piece of summer "fun" - fun with a message. The lyrics (in a mixture of Catalan and English) denounce the fact that people coming to Catalonia on holiday, bombarded by "typical" Spanish souvenirs, do not get a chance to find out anything about Catalonia or its culture. Who's to blame? A visitor to London wouldn't expect to see folk in kilts saying Och Aye, or Lancastrians walking whippets and smoking black puddings, so why are visitors to Catalonia offered bull-fighting souvenirs, Sevillian folk dresses, even Mexican hats!!?
Al any següent Roy Wood va deixar el grup per formar Wizzard, i Jeff Lynne va agafar el mando – i quin geni! Des de llavors escrivia i producia tota la música del grup. Van gravar ELO2 amb un notable èxit fent una versió del Roll Over Beethoven (Chuck Berry).
...
The following year, Roy Wood would (pun unintended) leave to start up Wizzard, and Jeff Lynne took on full responsibility for writing the band's music and lyrics, and producing their albums - except for this cover of Roll Over Beethoven (Chuck Berry) which appeared on the second album, ELO2.
Com cada estiu, el bloc també se sent letàrgic. Per descansar una mica i canviar d’aires, farem el mateix com cada any. Per tant, toca el Tercer Anual “Apunts-MonoTematics-BiSetmanals-Sobre-Un-Dels-Grups-Millors-Mentre-Dura-Aquest-Calor”. Els estius anteriors ha tocat a Elvis i als Beatles. Potser la opció d’aquest any no estareu tan d’acord en mi si és un dels Més Grans, però doneu-los una oportunitat! A l’any 1971 el grup The Move (Flowers in the rain, Blackberry way), després de diversos canvis, consistia de Roy Wood, Jeff Lynne i Bev Bevan. Aquests tres van decidir buscar nous horizontes i van formar un grup nou, the Electric Light Orchestra (ELO). Tal com queda clar amb el nom, l’objectiu era barrejar musica rock amb instruments tradicionals d’orquestra – violins, violoncels, baixos, etc. A més a més van dir des del primer dia que volien continuar on s’havien quedat els Beatles – cosa que també es veu, degut a l’experimentació i riscos que feien amb els primers LPs, i l’habilitat de escriure melodies que “enganxen” que aniria sortint amb el pas del temps. El primer LP va ser The Electric Light Orchestra, any 1971. I potser la peça més emblemàtica i coneguda, el 10538 Overture (Lynne).
...
As usual, to ease our way through a long hot summer, we are going to have a series of posts on one of the greatest singers or groups in the History of Pop Music. Past stars have been Elvis and the Beatles. This year, it's ELO's turn! Bev Bevan, Roy Wood, and Jeff Lynne decided to turn the group The Move into something different, with a special focus on orchestral instruments and arrangements, in their words carrying on from where The Beatles left off! The first album, Electric Light Orchestra, came out in 1971 with hits such as this, the 10538 Overture.
Bé, abans de prendre uns dies de descans virtual, com està el tema de l’Ebre? Pos, igual que sempre – fotut! Com que som europees hem de seguir la legislació europea i la directiva en qüestió, la Directiva Marc d’Aigües, explica molt clarament que, per tots els rius s’ha de fer un Pla d’accions i usos, dins d’un cert temps i seguint un cert criteri. Resulta que el Pla per l’Ebre porta més de 2 anys de retard, amb denuncies des de la Comissió Europea inclosa! Fins i tot les ultimes noticies són que portaran el Govern Espanyol als Tribunals de Luxemberg – o sigui, multes a pagar entre tots els contribuyents!
Per que tarden tant? Perquè aquest Pla ha de designar un regim de cabals minims pel riu que poden garantitzar uns minims condicions ecologics –uns minims, no demanem molt! Pos, no saben com fer quadrar aquest cabal escas però necessari que haurien d’adjudicar, amb el fet que casi tot l’aigua de l’Ebre o està donat o està promes a nous usaris. La Comissió Tecnica de les TTE va calcular un regim de cabals fa 3 anys, i ho vam aprovar entre tots els parts interessats i al Parlament de Catalunya, abans d’enviar-ho al Ministerio. Sembla que el Ministerio ho ha ficat en un calaix i està esperant el moment de treure del barret un numero magic de cabal que acontentarà als usaris i politics, més que un cabal real i cientificament calculat.
Per no parlar de l’estat del riu – fatal. Quan diuen que està en bon estat, només miren els factors que els va bé, però n’hi ha d’altres que pinten malament. Per no parlar del creixement infinit dels algues, cosa que ens ha portat a la plaga de la mosca negra, i problemes greus pel nuclear de Asco. Al Japò els va fer falta un terretremol i un tsunami, aqui amb un grapat d’algues els podem aturar.
Estem en crisi. No hi ha diners. Retallem en tot. No es farà el nou hospital a Tortosa, i el que tenim, pos, a tancar plantes o fumar fora a metges i infermeres. Els nous instituts i escoles no es faran. Fora plantilla de professors, retallem la sisena hora. Peroooooooooooo, no se sap com, s’ha trobat diners per continuar amb el “canal” Xerta-Senia. El 25% dels pressuposts de la Generalitat al Baix Ebre són per aquesta obra. Un Canal que ens diuen és per a regar, però no té ni regants ni plans de regadiu, i el govern valencia frota les mans mirant com les obres s’apropen a la seva comunitat. Oi que els regants no poden pagar-ho? Pos, no us amoinesseu, aqui tenim una gent que compraran l’aigua si aneu allargant els tubs .... bla bla bla, l’historia de sempre. L’historia del canal Segarra-Garrigues, que és per regar, però no se sap com, ara fa un transvasament “petit i temporal” a 40 pobles ... i poc a poc, els tubs s’apropen a Barcelona.
El Delta sense aigua ni sediments, la riquesa del Mar de l’Ebre a l’aire, un riu que fa pena, i un transvasament de jovens cap als capitals per no tornar mai més. Bon estiu! ... Before taking a well-earned summer break and reducing my blog activity, a quick review of the state of the river Ebro, one of my keen protest activities. According to the European Comission, Spain is now over two years behind schedule with its publication of the Ebro River Plan, and will be taken to EU Courts – i.e. fines to be paid by tax-payers for governmental incompetence, yipee! Why the delay? Because EU legislation is trying to protect the fragile state of European rivers and has said that as part of this plan, each river must have a “minimum flow” calculated and adjudicated which is to guarantee a minimum ecological state. Technicians and scientists have calculated this figure for the Ebro but the government has put it to one side as it doesn’t add up with all the water they wish to allocate for irrigation, industry, tourisim, golf, etc. It seems like the govt. are “working” on a new calculation which will, surprise surprise, please everyone except those who worry for the river’s future. A political decision rather than a scientific one.
Added to this, the Ebro water quality is in very bad state, stagnant areas being overgrown by algea, leading in turn to the current plague of the very nasty “black fly”. Algae have even been blocking up the water intake on a nuclear power plant up river, causing serious cooling problems! Who needs earthquakes and tsunamis when you have river-weed? Don’t tell Al Qaeda!
Under the guise of irrigation canals, there are many suspicious public works being carried out which, if history is anything to go by,will eventually lead to long-distance water transfers for touristic projects, bleeding the Ebro dry.
The Delta is without a decent river flow, or the sediments it needs for its stability. The only resource the lower Ebro lands have is on its last legs, and our youngsters also have to follow the water to the big cities to get jobs, bleeding this area dry of any kind of future. Happy Summer!
La Tortosa dels anys quaranta també reviu al Renaixement Publicat per Gustau Moreno
El dissenyador tortosí Quimo Panisello crea joguines i souvernirs amb motius i productes comercials de mitjan segle XX ·Xocolata Creo. Sifons de marques com Carbónicas Cid de Roquetes o Ebro, el sifó higiènic de la Cava, Jesús i Maria i Camarles. Joguines de llauna. Cartilles de cal·ligrafia com les de Rubio, però amb dibuixos i gravats de Tortosa. Imants de nevera amb la forma d’una camiseta antiga del Tortosa o de l’equip del col·legi Sant Josep, o bé d’altres amb productes com anís Ebro, patates Chimo-Chips, sèmola Nomen, fixador Gamundi o pastilles de sabó Jabonera. Capsetes amb forma d’estrella per guardar estrelletes de Migcamí, i retallables de camionets tortosins d’empreses com JABS, olis Panisello, o fins i tot un mític autobús Ebro.Lo Taulell al Carrer, a la Festa del Renaixement de Tortosa, té enguany una parada que rememora alguns dels productes i de les firmes comercials que hi havia a la ciutat durant la postguerra.
Es tracta d’una iniciativa del dissenyador Quimo Panisello, que ha comptat amb la col·laboració de la botiga de pintures JABS, al carrer Pintor Gimeno. Panisello ha explicat que la seua professió i el seu gust per l’estètica retro l’han portat a dissenyar i reproduir alguns dels articles i productes dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, en forma de joguines o de souvenirs. De moment, els articles que estan tenint més acceptació són les llibretes de cal·ligrafia. Hi ha sis models diferents, amb dibuixos del riu Ebre, el barri de Ferreries, la Tortosa antiga amb el riu, la plaça de l’Àngel, lo Carrilet, i l’hostal de Don Ramon. La paradeta de pintures JABS amb Quimo Panisello es trobarà instal·lada, durant aquests dies de Festa del Renaixement, a la plaça Agustí Querol, a sota dels porxos de Baratijas, un altre dels negocis tortosins més tradicionals.
A Tortosa estem de festa i, malgrat algun polemica, pensem passar-ho bé. Com lligar una cançó? Pos, és la Festa del Renaixement. Els del Big Bang Theory també van anar a una Festa de Renaiexement en algun episodi. I en un altre episodi Sheldon i la mare de Leonard van cantar aquesta joia dels Journey, Anyway You WantIt ...
...
Tortosa is celebrating its annual Renaissance Festival this weekend and we all hope to dine wine and be merry till we drop.
Weak song link: on the comedy series Big Bang Theory they also went to a Renaissance Festival. And in another episode they sang this ...!
Je je, bon titul que han triat els Obrint Pas! Avui suposo que la meitat dels valencians deuen estar de festa, i m'alegro per ells, i per la democracia, que Camps s'ha fotut lo camp per fi! El més preocupant és l'altra meitat de la gent que, tot i sabent que és un lladre, li voten. En fi, una mica de festa, i demà serà un altre dia.
...
The President of the Autonomous Community of Valencia, from the PP (Conservative) Party, has finally resigned faced with upcoming court cases dealing with a diverse selection of corruption cases - a mini-Berlusconi, with a similar swarmy smile. Bye bye, mate; bring on the next one!
Valencian group Obrint Pas have never exactly been friends with the dishonest bunch currently in govt. Here they are with their hit, suitably titled - Life Without You!
