dijous, 16 de juliol de 2009

Enola Gay - OMD


El 16 de juliol de l’any 1945 els nord-americans van fer la primera prova real de la bomba atòmica. Al desert de New Mexico els científics i militars van poder observar una cosa mai vista abans, i només 3 setmanes després, el dia 6 d’agost, la bomba seria llançada sobre Hiroshima, causant destrucció indescriptible i centenars de milers de morts en el mateix instant o dies, mesos, i anys posteriors.

S’ha parlat molt d’aquest invent. Jo crec que la curiositat humana feia inevitable que arribéssim a desenvolupar aquesta manera de crear energia (i, de passo, el poder de destruir el mon), i no es podia aturar. L’ús de les bombes és una altra qüestió. El fet és que el mon estava en guerra (en aquell moment, Alemanya s’havia rendit però el Japó continuava resistint). No sabrem mai quantes persones haurien mort d’haver continuat la guerra mesos o anys més, abans d’acabar de forma “tradicional”. Tampoc entendrem mai perquè el Japó no es va rendir durant els 3 dies posteriors, abans de que els americans llançaven la segona bomba sobre Nagasaki. Ni perquè no van prendre en serio els advertiments abans de la primer bomba ja que és difícil de creure que no sospitaven dels avanços dels científics treballant al Manhattan Project a Los Alamos.
L’únic que sabem és que, per bé o per mal, al 1945 es va alliberar una nova i terrible arma al mon, la qual va canviar l’historia de les següents dècades amb les relacions est-oest basades en el Mutually Assured Destruction, MAD (boig en anglès).

Oblidant per un moment les conseqüències del seu treball, és impressionant saber la feina que van fer els científics, quins, en 10 anys, van passar de tenir unes nocions bàsiques teòriques sobre aquesta possibilitat fins a desenvolupar la bomba. Igual que als anys 60 quan els americans van progressar de la “pirotècnica” a xafar la lluna en un no res. Tant de bo avui en dia poguessin avançar amb tanta rapidesa lluitant contra els problemes de salut i fam que tenim a la terra.

No hauria de ficar el electro-pop light de OMD per a recordar un fet tan significatiu per a la humanitat, però ho faré. Enola Gay (McCluskey) de Orchestral Manouevres in the Dark de l’any 1981. Enola Gay era el nom de l’avió que va llançar la bomba sobre Hiroshima, i la lletra qüestiona la necessitat de tirar-la i la importància de recordar el que vam fer aquest dia. Si voleu alguna cosa més solemne i impactant, us recomano moltíssim que llegiu el llibre Hiroshima del periodista John Hersey.

2 comentaris:

  1. hi ha una novel·la que es diu Hiroshima publicada després de la guerra, no sé si és la mateixa. Està escrita en estil periodístic, sense gaire sentiment.

    ResponElimina
  2. segurament que es la mateixa, va ser triada per no-sé-quina-entitat com a la millor treball periodistic del segle XX. Es molt impactant, encara més poster per ser un treball objectiu sobre el fets sense donar opinions personals o valuacions etiques del periodista.
    Brian.

    ResponElimina