Tan quan ets petit com quan ets adolescent, sembla que els estius son infinitament interminables (si això és possible!). I això passa a Anglaterra on els xiquets “només” tenen 6 setmanes de vacances, no puc imaginar com de lliure han de sentir els joves catalans quan arriba la campana final del trimestre!
Estiu del 1983, com a teenager, passant dia rere dia tirat al jardí amb la radio sonant, tragant llibre rere llibre, passejant matí i tarda amb el gos o amb els amics, caminant més d’un hora per trobar una pista de tenis on podries jugar gratis, jugant al pitch & putt municipal, i el calor i cels blaus trencats per núvols blancs tipus “The Simpsons”. I la cançó que sentíem a totes hores, The First Picture Of You (Coyle, Kelly) de The Lotus Eaters, una cançó capaç de recrear l’ambient dels estius perduts de la joventut com poques altres.
A very nice song
ResponEliminaels estius mai estan perduts dels tot, si som capaços d'evocar-los, sovint gràcies a la música
ResponEliminai gràcies per la difusió de la Jornada Literària
ResponEliminade res, és el minim que puc fer, una mica de publicitat de coses interessants i positius ...perduts, perduts..? no sé si és la paraula, pero ara, de gran, t'adonis que el temps vola cada cop més rapid, comencem l'estiu pensant en el setembre !, i quan eres jove, res d'això passa ... pero tens rao, no son perduts ja que tot forma part de natros.
ResponEliminaAu, a disfrutar de l'estiu ... i de la tardor, l'hivern, la primavera ...
(PD Emigdi, un dia t'agafaré la proposta de escriure alguna entrada en anglès)