dijous, 15 de juliol del 2010

Som una nació, ja hem decidit.

Han passat pocs dies des d’un cap de setmana ple d’emocions. El dissabte vam anar a la manifestació de Barcelona, igual que una quarta part de Catalunya! Bé, més que una manifestació, allò va ser una conglomeració de gent que es va col·lapsar els carrers de Barcelona durant unes hores. Natros, com molts, vam estar gairebé dos hores sense moure, i quan vam començar a caminar tampoc vam poder arribar al final. De tot el que s’ha vist a la tele, la pancarta inicial, el cant, els parlaments, res de res. Bon senyal!!

Els politics i altres experts que han parlat dient que estàvem allí per protestar per la decisió del Tribunal Constitucional s’equivoquen. Jo diria que el 90% dels assistents volen alguna cosa més, que ja han vist que amb Espanya no hi ha res a fer, i que hauríem de tirar pel recte. Però qui agafarà el guant? Els “liders” que tenim a Catalunya són capaços de contestar a la demanda que vam expressar un milió i mig de persones el dissabte? Les coses han canviat, diuen. A veure si és veritat o si ens oblidaran per continuar el joc polític pobre i decebedor dels últims anys. La gent ja ha parlat, a veure si ens han escoltat ...

... Sam Cooke amb A change is gonna come (vindrà un canvi) de l’any 1964 (i el video de dalt és del web de El Periodico)

.....
On Saturday one and a half million Catalans (total population almost 7 million) participated in a protest march in Barcelona. Theoretically the demonstration was to protest about the Spanish Constitutional Court’s rulings regarding Catalonia’s autonomy, a decision which removes some of the Catalan government’s powers and proposals for new powers laid out in an agreement passed by both the Catalan and Spanish parliaments, as well as being passed in a referendum in Catalonia. However, from the slogans, banners, and songs, it soon became clear that a vast majority of protesters have given up on negotiations with Spain which seem to be taking us backwards rather than forwards, and were demanding something more – basically, independence.

If Spain does not want to accept it is a composite of different nations so be it. The Catalans defend the right to decide their own future and go in the direction the please. Will Catalan (forget the Spanish) politicians act according to the people’s will? On Saturday many prominent party leaders said things HAD changed, so let’s see if they still remember this in a few days .... it’s a all new ball game!


Sam Cooke with A Change Is Gonna Come from 1964.

(above video from webpage of Catalan newspaper El Periodico gives a good idea of the size of the protest).



3 comentaris:

  1. Per la televisió es veia molta gent. Quan són xifres tan grans és molt difícil de calcular-ho. Pero ja saps, segons l'empresa Lynce (especialitzada en contar multituds) n'hi havia 65.000. O sigui, un diumenge "normalet" al camp del Barça ja n'hi ha molts més!!
    Els de Lynce diuen que no fan política (?) Ara, no diuen si van mesuracions interesades per al mitjà de comunicació que treballen...

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha batalles de cifres com saps, pero aquest cop et puc assegurar que hi havia moltissima gent, no tenia ni punt de comparison amb les grans manis de la PDE. Jo crec que facilment poden parlar de un milio.
    I un sentiment de "ja estem farts"!!

    ResponElimina
  3. Hi havia molta gent i no hi erem tots. Jo no hi vaig poder anar. Ho aconseguirem.
    Salutacions i independència.

    ResponElimina