diumenge, 16 de setembre del 2012

Some girls are bigger ... #Catalonia Part 3

Anem a per una tercera i ultima entrada sobre el tema de Catalunya, i despres ho tornarem a deixar en mans dels "experts" ...
Quan explico el cas de Catalunya i les seves demandes d'independencia als meus amics anglesos, normalment em contesten amb la mateixa opinió que tinc jo - "Per a que esteu esperant?". No veuen cap problema, i la majoria (dels pocs amics que tinc) tenen clar que l'independencia no s'ha de demanar -s'ha d'agafar.
Aixi que, amb tanta historia darrera, i tants arguments a favor, per que els catalans no han fet el pas encara? Jo tinc dos teories que m'atreveixo de publicar per a que me'ls corregiu ... una, la paraula "seny", però mal entes. Els catalans que conec semblen tenir molt de seny i sentit comú i potser aixo se'ls para els peus, pensant que una cosa "radical" com trencar en EspaÑa no és de "seny". Jo opinion lo contrari, lo que és una bojeria seria no trencar!! El sentit comú i logica meva em diu que ja tardem en partir peres ...
La segona teoria; que la democracia és molt jove encara i la gent d'una certa generació està molt lligats als partits, i aquí concretament a El Partit. I fins que El Partit no diu JA, no es pot pensar per un mateix. Crec que, abans per temor (cops d'estat i democracia precaria), i ara per ordens dels partits, la gent no s'ha atrevit a anar més allà. Com he dit, tinc l'impressió que una certa generació de votants tenen el tema "partit" com a una religió - per exemple, aixo no havia notat a Anglaterra, o no fins el mateix punt. Que la gent des dels 18 anys ja tenen clar a qui votaran els propers 60 anys - per no esmentar els "enllaços" que hi ha entre favors, feines, i vots ..... no soc cap expert ni hi he viscut alli des de fa anys, pero crec que a Anglaterra els caps de educació, salut etc no depenen de quin partit mana, i a més conec gent que ha votat tant el partit socialista com el conservador sense manies. Tinc l'impressió que això ja està canviant aquí també i potser els jovens (com jo) si que demanarem passos dels partits en comptes de "callar i obeir".
En fi, hem esperat molt, massa, però sembla que anem bé ara .... 
La cançó no té res a vore, però ens agrada ;)
............
Ok, third and last (for now) comment on the future independence of Catalonia. For more information on the reasons behind this demand, you could click on my previous rants. But today I will attempt to answer the question that most of my English friends ask after I've convinced them of Catalonia's case - "So, what are you waiting for?"
Exactly. The same question I often ask myself. I've come up with two theories which I will unleash in the hope that my readers will be kind and not debunk them outright.
One, the Catalans are characterized (or stereotyped) as being a people with "seny" - common sense. Whereas many Latin or Mediterranean people are stereotyped as being quick off the mark, emotional, rollercoaster feelings etc, the Catalans are the calm reflective ones, apparently. And this "common sense" is the aspect which is holding them back from making a drastic break with Spain. Bad move, I say - the "common sense" move is to get out while you can - who'd recommend someone to stay with their partner in a marriage if everything went wrong, and your partner hated you, and you'd tried for 300 years to reach a "sensible" agreement on how to stay together?
Two, the Spanish and Catalan democracy is still very young, just over 30 years. A certain generation of people still remember Franco, or the coup d'etât back in 81, and have always been reluctant to shake the boat. Even worse is the party system. Many people here owe their allegiances to certain political parties as they or their family have managed to get a job through an intricate process of back-scratching. Many people, again of a certain generation, have the Big Party in Catalonia in their minds, and know they will vote for the rest of their lives come what may. And this Big Party (the "national" conservatives) have up to now always recommended negotiating agreements with Spain, rather than splitting up. Until now .... watch this space or better still, read the articles I linked to in my previous post).
Song, nothing to do with the post, but I just love it!!


4 comentaris:

  1. Estic d'acord amb les teves dues teories.
    També cal entendre, que portem 300 anys d'"educació" espanyola, de "cultura" espanyola, de seleccions esportives espanyoles, d'admiració al QUIJOTE i ignorant TIRANT LO BLANC, de sentir que la música de "debò" i els llibre de "debò" són en espanyol.

    I que tots nosaltres hem nascut amb la rotunda realitat que la natura ens diu que el cel és blau (i això no és discutible) que les fulles dels arbres són verdes (i això tampoc és discutible) i que som espanyols.

    Trencar amb les coses amb les que hem nascut i que a sobre portem 300 anys de doctrina espanyolista, doncs creen lligams emocionals difícils de trencar, ja que en molts casos, ni tant sols ens adonem que aquests lligams no són reals, sinó que algú ens els ha creat.

    També hi ha un altre detall. I és que els Països Catalans, no només han estat envaïts i conquerits, sinó que també colonitzats (i excepte Catalunya, jo diria que assimilats). Els soldats els pots expulsar, però als colons no, ja que fàcilment, et cases amb ells o elles i fins i tot hi tens fills. Els colons són el pitjor exercit d'ocupació que hi ha. Seriem capaços de expulsar a les nostres dones o marits? i el problema és que ni tan sols, els podem convèncer que han estat utilitzats, i lògicament, no poden creure que tot el que han après a la vida, és fals.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Gracies pel comentari!
    Els 300 anys d'implantació cultural, si, tens rao. P.e., molts de jovens que van anar, o volien anar, el 11S i volen l'indepencia, pero aquesta setmana parlant de les olimpiades, m'explicaven les medalles dels espanyols. Molts, que parlen català tot el dia, i s'han educat immers en català, em diuen que prefereixen llegir en castellà etc.
    Lo dels "colons", uf! No ho veig tan xungo, ja que crec que molta gent que ha vingut a viure aqui també reconeix la realitat i entenen que el millor per a tots és l'independencia. Potser no seran tan convençuts dels arguments historics, pero si que entenen que lo millor és que la gent d'aqui pugui decidir com vol viure.

    ResponElimina
  3. Lo dels colons, potser es com tu dius a les terres de l'Ebre, però a Tarragona o a l'area metropolitana de Barcelona, els colons no son tan amigables

    Salutacions

    ResponElimina
  4. OK, en aixo no havia pensat. La veritat és que els meus coneixements dels catalans estan basats 99% en les Terres de l'Ebre - tot aixo que em diuen de que els xiquets parlen castellà als colegis etc a les vores de Barcelona (i al centre), em sona a xino! Si que ho noto, cada cop que anem a BCN i tots els que ens serveixen, ens atenen en castellà - fins i tot a la universitat!!

    A les Terres de l'Ebre, de moment la llengua s'aguanta prou forta, i de la gent que conec que han vingut "de fora" pocs son tan tossuts per no voler acceptar la reailtat d'aqui ... pero, es clar, no és el cas de les grans ciutats. ANims!!

    ResponElimina