El amic i blocaire Emigdi m’ha fet recordar els Simple Minds. Va haver un moment al final dels anys 80 quan semblaven que competirien amb U2 per ser els reis del “stadium rock”, amb aquests himnes potents, capaços de moure masses i omplir un estadi d’encenedors il·luminant la nit. Però els U2 van fer un canvi d’estil, com sempre, i els Simple Minds van desaparèixer del mapa, per mi. Han continuant treballant i, segons el Wikipedia, des de l’any 2000 han tornat a rebre bones critiques però jo els he perdut la pista totalment.
Per avui he buscat una cançó de les de l’època quan estaven “evolucionant”, deixant enrere el pop-electrònic i a punt de fer-se mundialment famosos per les grans, en tots els sentits, cançons com Don’t you forget about me, Alive and Kicking, o Mandela Day.
Waterfront (Simple Minds) del LP Sparkle in the Rain, 1984.
Conservo diversos discs dels Simple minds. Ara em sap greu perquè no em va el toca discs i no tinc compacts d'ells. Però era el meu grup preferit a finals dels 1980.
ResponEliminasalut
ai, els vuitanta!
ResponEliminafelicitats pel bloc,
ResponEliminabona música amb matisos diferents
i bons apunts
Gràcies pels comentaris. Ja us dic, qui disfruto més soc jo buscant les cançons pero si , a més, us agraden a vatros, millor que millor!
ResponEliminaEmigdi, t'hauras de buscar un toca-discs, els xiquets han de veure com era la musica, i la seva parafernalia, abans de la "vida moderna" ;)