dijous, 8 d’octubre de 2009

The Weight - The Band

Seguint amb l’objectiu rigorós del bloc de seguir l’actualitat, en aquesta època de l’any es tornen a veure xiquets de 9 o 10 anys caminant baix unes motxilles que deuen pesar més de cinc kilos. Pobrets! Ja sé que els llibres són igual a coneixement, però hauria de haver una altra forma d’aprendre sense trencar-te l’esquena baix el pes de la paraula!

Lligant sutilment amb el tema d’avui, penjaré The Weight (La Carrega) dels The Band. Llevat del títol, la lletra no té res a veure amb llibres, senzillament parla d’un home bo que va cap a Nazareth, Pennsylvania, on es fabriquen les guitarres de la marca Martin. Allí, es troba amb tot tipus de gent estrany que li demanen favors i la vida de l’home es va embolicant de mica en mica. Segons el grup, es van inspirar en les pel·lícules de Buñuel.

The Band són un altre grup dels Bons, amb majúscula, de la dècada dels 60. Músics i cantants del més alt nivell, gairebé van inventar l’estil de música folk-rock per ells tots sols. Després d’alguns excessos musicalment d’alguns grups en aquella època, ells van tornar a buscar els orígens de la bona música americana. Recomanaria sobretot els primers dos LPs, In the Big Pink, o The Band.

The Weight (Robertson) és de l’any 1968.

3 comentaris:

  1. Un grup excels perquè va convertir en número 1 a les llistes americanes la impressionant balada The Night they drove old dixie down de la Joan Baez. Un cant a la caiguda de la confederació amb una força poètica innegable. D'altra banda, llàstima que el Robbie Robertson fos tan fill de puta a l'hora de repartir royalties fins el punt de que el pianista (si no recordo malament), autèntic llicenciat de la música, s'haguès de suicidar...

    ResponElimina
  2. Si, sembla que com molts de grups , hi havia lluites internes molt fortes deguts als egos i sustancies poc-saludables!
    Es veu que el pianista va tenir molts de problemes durant molts d'anys amb falta de seguretat en ell mateix, encarq que era un autentic crak, i adicte a l'alcohol.
    I, si, Robbie Robertson sempre s'ha auto-pintat com a lider del grup quan ells altres no estaven precisament d'accord.

    De fet, de tot el que van fer, normalment em quedo nomes amb els primers dos LPs, i suposo que es per aixo, que el decliv va començar aviat amb tants de problemes interns.

    ResponElimina
  3. és important conéixer el que hi ha darrera cada grup, una mica de la seva història, motivacions o desmotivacions com comenteu, ajuda a valorar més subjectivament el seu treball. La música, les lletres, la forma d'actuar, tot té un perquè

    ResponElimina