Tornant al tema dels meus primers concerts (veure l'entrada del dijous)... la segona experiencia de musica en directe, va ser un concert de Big Country a Manchester, a l'any 1983. En aquella epoca hi havia grups pareguts com U2 o Simple Minds, però jo apostava per Big Country - un altre aposta poc cool, ja que al 3er LP es convertirien en uns estereotips, anirien perdent imagen i public, any rere any, i més tard canviarien d'estil per intentar tornar a ser Grans, pero sense exit. Un final trist pel grup que va anar de més a menys. El cantant es va suicidar l'any 2001 per problemes personals.
Però si tornem als principis, l'any 1983 i el seu primer LP The Crossing va ser, i és, una obra maestra. D'aqui, la canço d'avui, Fields of Fire.
L'anecdota del concert, va ser la tornada, que vist des de l'actualitat, fa esgarrifar. Un temps quan no hi havia de mobils, ni diners per taxis, ni pares sobre-protectionistes ... l'autocar de tornada ens va deixar a Barnsley, a mitjanit, i vam fer un hora caminant a la vora d'una autovia per arribar a casa - aixo si, amb una bossa de llaunes de cervesa i un kebab!! Avui en dia, algu deixaria el seu fill fer aixo?!
...
Second big concert I went to as a teen, Big Country in 1983. At a time when peers were choosing their favourite band and many went for U2 or Simple Minds, I made my usual un-cool bet for Big Country. However, despite their great first album, The Crossing, they went from great to good, to average, to poor, almost disappearing completely in the 90s. To top it all the lead singer committed suicide in 2001 for personal problems. A tragic end for a great group.
Fields of Fire from The Crossing.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada